Les passions circulars

En Raül acudeix cada tarda religiosament al gimnàs. Qui ho havia de dir! Ell que es el típic bibliotecari intel·lectual i escanyolit, capaç de citar Wilde, Woolf o Machado de memòria. La veritat és que no se li ha perdut gran cosa entre les peses i les màquines, però es que de fa uns dies no pot treure's del cap aquell tors perfecte, musculat i gràcil com una escultura de Praxítel·les que ha descobert al vestuari. Tímid per naturalesa, mai s'atreverà ni tan sols a averiguar que el nom d'aquell atleta és Noel. Ell ja és feliç tan sols observant-lo en silenci.

En Noel no s'adona que s'està obsessionant excessivament amb el seu cos; no és normal la disciplina espartana i les dures dietes a les que s'està sotmetent per aconseguir un augment de massa muscular. Però no se li ocurreix cap altre estrtégia per seduïr a la amiga de la seva cosina, la Irene, la única noia del barri que encara se li resisteix. Ell ja sap que seria més fàcil oblidar-la, segir follant, com si res, amb les pijes tontes que cada fi de setmana se li tiren a sobre, desesperades com hienes famolenques sobre un xai, a la disco més guai de Barcelona... però a éll li agraden les causes perdudes i és tossut com una mula.

La Irene no troba mai el moment per explicar al Noel que a ella no li van els tios, que tots els seus esforços son en va, i que siusplau no li regali ja més flors!. Però encara no es troba prou preparada per dir en veu alta el que el seu cor ja fa temps té ben clar: que es troba bojament enamorada de la seva nova companya d'oficina, una encisadora franceseta anomenada Charlenne. Fins i tot els seus somnis parlen ja amb el dolç accent parisenc. Però Irene es ben consient que, abants de donar cap pas li calen unes bones dosis de valentia i autoestima, que no sap on trobar.

La Charlenne està meravellada amb els progressos que esta fent amb el català. Amb tan sols mig any d'estada a Bercelona ja s'atreveix a llegir revistes i diaris de cap a peus i es veu prou preparada per atacar a Mercè Rodoereda o Salvador Espriu. Clar, que alguna cosa hi deu tenir a veure aquell jove bibliotecari, en Raül, que tant l'ha ajudat darrerament i del que ella s'ha penjat com si fos una adolescent en cel. Encara no es pot creure que algú tan sensible, culte i intel·ligent no tingui novia! De la setmana vinent no passa sense demanar-li una cita.

Aquest relat està dedicat a tots els gais i lesbianes que s'han enamorat perdudament d'heteros i a totes les mariliendres que han vist resignades com tots els seus ex sortien del armari al poc temps de tallar amb elles!

servido por glamboy69 6 comentarios compártelo