No hi havia jornada en la que les germanes Malicia i Bonbón no despertessin els esguards i els xiuxiuejos de tot aquell qui contemplava esmaperdut la seva provocadora bellesa.
..
Però ben cert és que gairebè cap dels jovencells minyons que sospiraven al seu pas s'havia atrevit a creuar els seus ulls amb les gèlides mirades d'aquelles misterioses donzelles, i el que és del tot segur és que mai ningú havia aconseguit contemplar els seus somriures, ben amagats darrere uns senzills vanos amb els que ocultaven les seves libidinoses faccions a la resta del món.
.
Aquella hermètica frivolitat va crear al barri un seguit de malitencionats murmúris que a pop a poc es convertiren en una fosca llegenda urbana: ¿eren dues pernicioses bruixes que susurraven els seus malefics darrere els vanos?
Així ho van acabar creient els habitants joves, grans i no tan grans; qualsevol fortuïta adversitat succeïda era de ben seguit inerpretada com una funesta hecatombe sorgida, com no, de la perversa ment de Malicia i Bombón.
.
Fins que un bon dia, arran d'un petit incendi, els veïns armats amb grans dosis de roïna eveja acumlada durant llargues primaveres decidiren assaltar la casa de les pubilles per arrebatar aquells vanos i sotmetre-les a un interrogatori.
.
Poc podien imaginar que amb la seva inconscient acció trencarien un encanteri que una entremaliada fada havia llençat, anys enrere, sobre el ventre prenyat de la seva mare. En quan el seu secret somris va entrar en contacte amb un raig de llum les dues germanes es transformaren de sobte en una vulgar pintura mural, per sorpresa i espant d'aquella població, que romangué abandonada durant els següents 500 anys.
.
Fins que un bon dia, un grup d'arqueòlegs que excavaven les ruïnes medievals d'aquella oblidada vila es preguntarien qui seria l'autor d'aquella extranya pintada que havien trobat sobre un mur del s. XV, realitzant tot d'absurdes i desencertades hipòtesis; doncs ben poc es podien imaginar que darrere aquella obra d'art s'hi amagaven les dues noies més belles que mai havia conegut la Terra.
Així ho van acabar creient els habitants joves, grans i no tan grans; qualsevol fortuïta adversitat succeïda era de ben seguit inerpretada com una funesta hecatombe sorgida, com no, de la perversa ment de Malicia i Bombón.
.
Fins que un bon dia, arran d'un petit incendi, els veïns armats amb grans dosis de roïna eveja acumlada durant llargues primaveres decidiren assaltar la casa de les pubilles per arrebatar aquells vanos i sotmetre-les a un interrogatori.
.
Poc podien imaginar que amb la seva inconscient acció trencarien un encanteri que una entremaliada fada havia llençat, anys enrere, sobre el ventre prenyat de la seva mare. En quan el seu secret somris va entrar en contacte amb un raig de llum les dues germanes es transformaren de sobte en una vulgar pintura mural, per sorpresa i espant d'aquella població, que romangué abandonada durant els següents 500 anys.
.
Fins que un bon dia, un grup d'arqueòlegs que excavaven les ruïnes medievals d'aquella oblidada vila es preguntarien qui seria l'autor d'aquella extranya pintada que havien trobat sobre un mur del s. XV, realitzant tot d'absurdes i desencertades hipòtesis; doncs ben poc es podien imaginar que darrere aquella obra d'art s'hi amagaven les dues noies més belles que mai havia conegut la Terra.

Ohhhhhhhhhhhhh!!! Roger que maco!! L'has escrit tu??
M'ha agradat molt :-)
Aviam si ens veiem la setmana vinent wapo!!! Que aquest pont he aprofitat per fer feina.... així tb he guanyat uns diners extres!!! jejeje
Dewwwwwww!!
Si, l'he fet jo si, estic en procés d'exploració de nous gèneres literaris:poesia, relat, conte... mmm que serà el proper? alguna suggerència?
Hola:
Espero que estigis bé. Jo amb dos marabellosos examens (un de geologia de rocas i minerals i un altre de educacio fisica del basket).
Esta guapa la teva historia XD!. Es nota que ets arqueolog per el final.
Es original i rara i aixo m´agrada.
Molt bona historia. Per cert m´agrada el tipus de catala... que utilitses XD!
Una idea de escriure... de altres generes put ser alguna fabula o algun relat erotic, un poema... un soneto (es forsa dificil). No se... XD.
Petons.
Mischa-> Sempre he volgut escriure relats eròtics1 Però no crec que m'arevis a publicar-los... aquí ..... bueno, qui sap.... En tot cas ja t'anuncio que faules i sonetos va a ser que no!
és cert lo del mur pintat?
la teva vida és tan extranya que ni ho dubtaria si m'ho diguessis
Oh si! my god!
un soneto a lo Lope de Vega, et deixo amb el que més m'agrada de la història, és un bon reflexe dels M.C.S. alias Mass Media (tooooma, es nota que estic estudiant xD)
Un soneto me manda hacer Violante,
que en mi vida me he visto en tal aprieto;
catorce versos dicen que es soneto:
burla burlando van los tres delante.
Yo pensé que no hallara consonante
y estoy a la mitad de otro cuarteto;
mas si me veo en el primer terceto
no hay cosa en los cuartetos que me espante.
Por el primer terceto voy entrando
y parece que entré con pie derecho,
pues fin con este verso le voy dando.
Ya estoy en el segundo, y aun sospecho
que voy los trece versos acabando;
contad si son catorce, y está hecho.
vamos que mucho me enrollo y poco digo
see ya Malicia y Bombón! me suenan a papi papi dame todo tu fuego
XD em va marcar
Pau-> En ralitat es tracta d'un grafitti actual que trovaba sobre la paret d'on estavem excavant i com dintre de ben poc ho tiraran a terra per fer-hi edificis li vaig fer una fotu perqué no esperdés en l'oblid i més tard se m'ocorregé la idea de fer-ne un conte!
Cada dia et curres més els comentaris eh! Ara amb sonetos de Lope de Vega i tot! Que vagin molt bé els examens!