A través dels ciclons de soledat,
més enllà d'on viu la frivola hipocresia i
esclaten els silencis opacs
jo us invoco un cop més!!

.

Oh! Matriuskes!!
Intrèpides coneixedores
dels mes obscurs secrets,
gorgones sibilines, escolteu-me!

.
Des del capdamunt d'aquest altar,

on tans sacrificis he realitzat,
jo us entrego la meva racionalitat
a canvi d'una mirada més,
d'una espurna d'esperança,
que em permeti segir somiant.
.
Tan sols us demano,
oh, savies bruixes del més enllà
un motiu per poder oblidar
les envejes i les intrigues
que compliquen la meva vida.
.
Una mirada més,
una i ja está.
Es molt demanar?

.
PD: Tan el text com la imtge son meves i pertanyen al cicle de fotopoesies!!