Hola estimada!

Et veig taan fantàstica i divina com sempre! Que bé et queda aquesta rebequeta rosa amb el bolso Tous! M'agenollaria a besarte els peus, però darrerament estic una mica malament de l'esquena; ja saps, aquesta vulgaritat de l'arqueologia a la que em dedico, que em deixa fet pols!

Has aconseguit feina com a repartidora del "Que!"? Ohh! No esperava menys de la teva desmesurada col·lecció de màsters en Cominicació, Política i Economia, que de ben segur et faràn imprescindible dins l'empresa. D'aquí al Pullitzer hi ha un pas!

I el teu nòvio? Segueix de publicitari a Zara? No saps com me n'alegro! L'altre dia el vaig veure sortint del cuarto oscuro d'Arena, però no li vaig dir res perquè em va semblar que estava una mica enfeinat en aquell moment.

Vaja! No t'han donat la hipoteca per aquell pis taaan genial a Pedralbes del que no paraves de parlar ni sota l'aigua? Quin greu! Si es que els Bancs son un niu d'enveja i rencor!!

Sí, sí, tranquila, soc perfectament conscient que la teva atrefegada vida social no t'ha deixat un instant per trucar-me en els dos darrers anys. No saps com d'impacient esperava que em convidessis a les teves glamuroses festes cada Dissabte a la nit!!. No feia altre cosa! I jo, clar, no tenia més remei que acabar deambulant com una ànima en pena per qualsevol antre en el que em deixessin entrar.

Uups! T'he de deixar! Quina llàstima, però he quedat!
Un rollo efímer, si, ho has endevinat, no tots tenim la teva sort a la vida! Dos petons i cuida't!

PD: Aquest diàleg és fruït única i exclusivament de la meva retorçada imaginació, per si alguna pèrfida ment sospitava el contrari

PPD: M'he atrevit per primer cop en la història d'aquest blog a publicar un relat, depenent del èxit m'arrisco, o no, a seguir per aquesta via!

PPPD: La foto està copypastejada de Ser Anónimo