Només cal donar un fugisser cop d'ull a les llistes de vendes d'AFYVE o als tops d'èxits promocionats per les radiofòrmules (40 principales, Cadena 100...) per que s'et regiri l'estòmag, et vinguin uns sobtats calfreds o et preguntis insistemtment que fas tú en un lloc com aquest.

Quina enveja m'han donat sempre els britànics! Tenen setmanals musicals, com el NME o el Melody Maker,que son veritables delicies per a quelsevol rocker entés; un barri sencer, Candem, dedicat al começ musical underground i festivals que deixen al FIB i al Sonar com a festetes majors de barri.

Pero aquí seguim sense sortir dels Andylucas, Estopas, els darrers supervivents del holocaust musical que va representar OT, Juanes, folclóriques i alguna que altra joia digna del museu dels horrors. I ni tan sols en ambits universitàris resulta fàcil que algú et citi de memòria títols de cançons de Depeche Mode, Rem o The Strokes... ja no dic de Patrick Wolf o The Gossip!!

Quina n'es la causa? Analfabetisme funcional? Una patètica tradició cultural derivada del folclore més caspós? Absència de glamour en l'atmòsfera? Falta de mitjants de difusió musicals?

Estem a temps de salvar-nos?