Sempre he temut a la indiferència, aqusta actitud social que preferèix mirar cap a una altre banda davant qualsevol injusticia com si d'una poruga estruç es tractés.

Qué fàcil seria no entrar en cap polèmica, ser un èsser frívol i autómata absort en l'hedonisme del seu propi ego, a qui l'escepticisme 'hagués tornat incapaç de formular una opinió argumentada i coherent sobre el món que l'envolta.

Però no, com ja bé sabeu estimats llegidors, sempre que hi hagui un motiu o una causa no puc callar, la meva indisiplinada consciència política i social no m'ho perdonaria.

És per això que aquest blog ha arreplegat des dels seus inicis una bona col·lecció d'insults d'allò més variat (vaig a arribar a fer un concurs per triar el més original), que han arribat a transformar-se, malhauradament,en amenaces de mort en persona.

Ja ni em sorpén que dues comentaristes al post anterior em possessin a parir sense ni tan sols molestar-se a argumentar mínimament els fonaments d'aquesta abrupte opinió, o bé que un exaltat militantde CIU m'envii un correu personal amenaçant a portar-me als tribunals si no retirava un rumor del que m'havia fet ressó en el forum de Los Genoveses fa mesos, per no dir anys.

En fi, subscric plenament el que deia el Catedràtic del departament en el que jo vaig estudiar a la facultat:

""Prefereixo un feixista a un indiferent, ja que la opinió del facha provoca una reacció social infinitament més forta que la seva acció; mentre que un indiferent no fa res, no és res, és un zero.""