En ple segle XXI resulta una obvietat dir que la ideologia políticament correcte de l'esquerra derivada del Maig del 68 ha esdevingut absolutament omnipresent a la nostre societat.

És del tot inimaginable veure a un polític proferint insults racistes, recomanant a una dona que es quedi a casa fregant els plats o dient que la homosexualitat és una malaltia. Però aixó no vol dir que aquesta mentalitat cavernícola hagi estat eliminada d'arrel de la societat, sino que s'ha tornat subtil i dissimulada.

Es per això que acabem abaixant la guardia, pensant que tothom que ens rodeja té els valors elementals de la tolerància absolutament arrelats, com si tal cosa...

I de sobte... PAM!! Quan menys t'ho esperes algú et deixa anar un ànacrònic comentari sobre els llocs de treball que ens estan robant els magrebís, de com vagos i perillosos son els gitanos; et fan un acudit homòfob o bé simplement t'adones de com boicotejen a una companya teva amb més responsabilitat tan sols pel fet de ser dona... i tot aixó davant teu, com si tal cosa...

Que cal fer davant aquesta situació tan incòmoda? Una amiga meva té la solució ideal! Mirar fixament a la cara de la persona en questió i dir-li:

Perdona bonica, pero jo no soc dels teus!

I us quedareu taaaan a gust!!!