Perdona bonica, pero jo no soc dels teus!

En ple segle XXI resulta una obvietat dir que la ideologia políticament correcte de l'esquerra derivada del Maig del 68 ha esdevingut absolutament omnipresent a la nostre societat.
És del tot inimaginable veure a un polític proferint insults racistes, recomanant a una dona que es quedi a casa fregant els plats o dient que la homosexualitat és una malaltia. Però aixó no vol dir que aquesta mentalitat cavernícola hagi estat eliminada d'arrel de la societat, sino que s'ha tornat subtil i dissimulada.
Es per això que acabem abaixant la guardia, pensant que tothom que ens rodeja té els valors elementals de la tolerància absolutament arrelats, com si tal cosa...
I de sobte... PAM!! Quan menys t'ho esperes algú et deixa anar un ànacrònic comentari sobre els llocs de treball que ens estan robant els magrebís, de com vagos i perillosos son els gitanos; et fan un acudit homòfob o bé simplement t'adones de com boicotejen a una companya teva amb més responsabilitat tan sols pel fet de ser dona... i tot aixó davant teu, com si tal cosa...
Que cal fer davant aquesta situació tan incòmoda? Una amiga meva té la solució ideal! Mirar fixament a la cara de la persona en questió i dir-li:
Perdona bonica, pero jo no soc dels teus!
I us quedareu taaaan a gust!!!

mcmahon dijo
Hola:
Pasaba per aqui, i he llegit el teu post.
Espero que estigis molt be.
Salutacions
3 Octubre 2007 | 04:45 PM