Miratges efimers
Incapaç d'aprendre dels meus errors
torno a creure'm les meves propies mentides
torno a creure'm les meves propies mentides
Les il·lusions esclaten com bombolles,
irreals i petits insectes de vidre
que es trenquen amb la mirada.
Incapaç de distingir entre somni i realitat
havia pensat que jo era capaç d'estimar.
Miratges efimers, inutils intents
d'esquivar inevitables tormentes.
Ja sabia que això s'acabaria
molt abants de començar....
moz dijo
De vegades, necessitem aquest miratges. Vivim-los com si fossin reals i algún dia escamparan les tempestes o potser t'adones que estàs més capacitat per estimar que la majoria.
Que sigui lleu!
29 Septiembre 2007 | 02:04 PM