Avui us proposo fer una irònica i divertida aproximació antropològica a un col·lectiu en avançada crisi i lenta decadència: els "heteromachos" .

Ells, que havien gaudit del monopoli del poder social durant milenis gràcies la opressió a la dona i de la invisibilitat dels homosexuals, veuen com els seu mòn acaba de forma inexorable i la seva tancada mentalitat, forjada en segles de falocràcia, es absolutament incapaç d'assimilar tal transformació dels rols de gènere.

En aquesta primera aproximació al incompresible mon hetero analitzarem les seves obsoletes formes de lligar:

Els "heteromachos" fan veure que cerquen desesperadement un polvo ràpid i sense complicacions però, paradoxalment, quan troben una fèmina que busca el mateix fugen esparverats.

La raó? Ells temen a les dones amb autoritat i iniciativa; han de ser en tot moment el mascle dominant i necessiten expressar el seu poder mitjançant la dominació dins el sexe.

Però el que no saben és que el seu comportament, tan orangutà, ha deixat d'impresionar a les noies des de fa temps. Elles observen les seves ridícules exhibicions de rudesa i vulgaritat amb una sensació de vergonya aliena previa a utiltzar-los com a mers mocadors kleenex d'un sol ús.

Pobrets! Cada cop que els hi explico com funciona el món gai sel's hi posa una cara de ràbia i enveja que gairebé sento una espurna de llàstima per ells. Mauahaha!