Llevar-se cada dia del més d'Agost a les 6:00 del matí no és el mateix si al teu reproductor d'MP3 sona, al màxim volum, ABBA, Scissor Sisters, Mika o Blondie.

De sobte, et sembla que els matiners proletaris que et rodegen son en realitat actors d'un improvisat musical, que les seves adormides cares lleganyoses duen capes de pururina i rimmel i els seus sonambuls gestos estan coordinats amb "So long"o "Hearth of glass".

La llum de l'albada pot esdevenir un acte plé de dramatisme apocalíptic si de fons s'escolta "Trouble loves me" de Morrissey i fins i tot les constants averies de RENFE son veritables orgies de glamour i ritme si Patrick Wolf em susurra a la oïda "Wind in the wires".

Com si fos la protagonista de "Dancer in the Dark", el mític paper cinematogràfic de Björk, imagino impossibles coreografies en mig de la desèrtica Rambla d'Hospitalet... de repent el repartidor del "Qué! aixeca els braços de forma extranya i... SI!!!es posa a fer els passos del "Vogue"de Madonna....

Oi que seria maco?