Anem directes cap a la crisi econòmica?

El capitalisme és un mode de producció que es carateritza per una successió cíclica de crisis, com molt bé va observar el seu màxim detractor de tots els temps, Karl Marx, al s.XIX.

Quan un mercat, com el sector de la inmobiliària al estat espanyol, crea una demanda creixent i continuada sobre una mercaderia fa que el preu del producte final sigui molt superior al seu valor de cost, generant uns amplis beneficis que permeten a la patronal crear més llocs de treball, pujar els sous o donar una major estabilitat laboral als treballadors millor qualificats.

Aquests son bàsicament el factors del crexement i la estavilitat econòmica que ha viscut Espanya des de l'any 1998 fins avui, creant una sensació de bonança econòmica que ha facilitat l'entrada massiva de ma d'obra extrangera i la confiança en moltes families per agafar hipotèques a llarg plaç.

Pero clar, no hi ha cap mercat que suporti una demanda infinita molt temps i la bombolla de la vivenda es troba punt d'esclatar. Aquetses son algunes de les conseqüències que podria comportar:

- L'Euribor fa encarir les hipotèques, la gent es llença a vendre's els pisos, el preu dels quals baixa en picat.

- Les inmobiliaries es desplomen a la bolsa (això ja està passant) i per tant redueixen salaris i ma d'obra.

- Augmenta l'atur en el sector de la construcció: baixa el nivell adquisitiu i per tant el consum, amb la qual cosa s'exten la crsisi a tota l'economia en general.

- La majoria d'inmigrants es troben sense feina: augment de la delinqüencia i del racisme.

- El Govern (sigui del PSOE o del PP) inicia una política marcadament neolliberal, com ja ha passat a a Alemanya, basada en retallar despeses socials, privatitzar sectors públics i aprovar l'acomiadament lliure.

Així que aneu-vos apretant el cinturò!

.

servido por glamboy69 2 comentarios compártelo