Catalunya és com una burgesa vinguda a menys que va al Liceu amb les pells i les perles mentre la seva casa es cau a troços.
Vinga fer Olimpiades, Fòrums, i AVE, tot per aparentar que som la nació més moderna del sud d'Europa, però a la que aixeques una mica la catifa et trobes amb esfondraments de barris, descarrilaments, averies constants, apagades de llum brutals, caos aeroportuari...
Tenim un classe política mediocre que malgasta el seu escas talent discutint elcubracions metafísiques i idealistes tan útils per la vida quotidiana com son la nostre identitat com a poble. La qual cosa resulta molt oportuna quan sorgeix algún problema greu, cosa habitual, ja que així tothom pot assenyalar a un culpable extern, en aquest cas Madrid, com a origen i destí de tots els mals.
Però la societat civil no es queda pas curta, no! En la era del individualisme i la eogolatria galopant cap reivindicació és suficient com per convocar una manifestació decent i cap causa es prou bona com per acudir a votar.
A més darrerament m'ha envaït una extranya sensació de decadència i vulgaritat que rodeja a tots els actes públics, culturals i socials als que acudeixo (correfocs, orgull gai, concerts, espectacles...), sembla com si tohom s'hagés cansat de fer el de sempre i a ningú se li hagués passat pel cap innovar.
I davant aixó jo em pregunto:
-> Estem atravessant una crisi social, econòmica i cultural?
-> Quines en son les causes estrcturals?
->Que podem fer per canviar-ho?
Més val que ens posem les piles ja!!
Et senblara infantil el meu comentari...
Pero es que jo d´aixo... hu sento i se que sempre faig el fabor de intentar... donar respostas pero no se i no puc.
Me lleguit el teu post senseret i tens rao en tot el que dius.
Salutacions
Em penso que cada vegada m'interessa menys la política de Catalunya. Abans era de les que reivindicaven una bon país català, una bona Catalunya amb força i gent que lliuti per als ideals catalan. Però cada vegada veig més que els partits polítics del nostre govern de la estimiadíssima Generalitat ens tenen oblidats, als ciutadans anònims.
I saps que faig davant d'això? prefereixo escombrar cap a casa jo tambè, i preocupar-me per la política del meu poble, perquè sinó començem per casa, no sabrem anar més enllà.
Una abraçada!
Sens dubte Catalunya no és allo que es pretén fer creure.
Tenir taulada daurada, i una façana de disseny avantguardista, no és suficient quan els fonaments no són idonis.
No pot aparentar-se que s'és com Europa del nord, quan en realitat s'està en situació més pròpia de països considerats tercermundistes.
És evident, que amb l'excusa de defensa del catalanisme, es pretén amagar la situació quotidiana que es dóna a Catalunya.
Amigo mío, por favor, necesitamos tu opinión al respecto. Leed nuestra carta a RENFE.
Saludos