Inceïblement he aconseguit sobreviure a un atormentat i caòtic viatge per Zarautz, Guetaria, Donosti, Zumaia i Bilbao on he pogut arribar a les següents conclusions:

.

-> El surf no és el meu esport! Soc del tot incapaç de manindre'm més de mig minut sobre una taula!

-> Els vascos son la gent més borde i desagraïda que he conegut mai. No m'extranya qe ni els romans ni els arabs els envaïssin, deurien acabar fastiguejats del seu aspre carisma!

-> El tors d'un surfista és la obra d'art més perfecte que ha creat la natura.

-> Ja no tinc edat per desmontar un campament a les 5 del matí després d'haver estat ballant reggetton 3 hores, per després creuar Zarautz i Donosti a peu amb 4 motxilles i tres bosses a sobre.

-> El Gugghenheim és el meu museu! Podria passar-me la resta de la meva existència absort i contemplant les genials obres d'Anselm Keifer o els gravats renaixentistes d'Albercht Dürer.

Un viatge que ha suposat també l'adeu definitiu a la meva llarga carrera com a monitor d'esplai, cedint el relleu al meu grup de joves que de ben segur em superaran de llarg com a professionals de l'educació en el lleure.

Un punt i final que espero esdevingui tan sols un punt i seguit en el meu trajecte cap a la maduresa personal; com diria Bob Marley "In this great future, you can forget your past"

Fins a la próxima!