Un dia com avui, el 28 de Juny de 1969, un grup de gais de Nova York van decidir fer un acte tan sezill com extraordinariament revolucionari: per primer cop a la història de la humanitat van realitzar una manifestació per reivindicar els drets dels homosexuals, concretament contra el desallotjament violent del bar d'ambient Stonewall, després del funeral del mite mariliendric per excel·lècia, Judy Garland.
Un altre 28 de Juny, en aquest cas de 1977, va ocorrer un altre acte insòlit i del tot inesperat per a molts atònits vianants de Barcelona: amb el cadaver de Francisco Franco encara calent i desafiant la marcial llei feixista imperant es va celebrar la primera marxa del orgull gai i lèsbic del estat español, baixant les Rambes de Barcelona.
Anys mes tard, un 28 de Juny de 1998, succeí de nou un fet inesperat: jo acudia per primer cop a una Mani del Orgull a Barcelona!
Recordo que aquell any demanavem la igualtat de drets, el matrimoni, l'adopció... i jo, fidel al meu pessimime natural,pensava que aquestes quimeres utòpiques estaven tan lluny d'aconseguir-se que no viuria per veure-les.
I avui, que torna a ser 28 de Juny, tan sols em queda felicitar a tots els Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals que han fet possible que les reivindicacions d'ahir siguin els drets d'avui.
Per que mai més cap sentiment tingui que ser amagat dins un armari, no deixem mai de somiar amb un mon millor i de lluitar cada dia per fer-lo possible!
MANIFESTACIÓ ORGULL GAI BARCELONA 2007
DISSABTE 30 DE JUNY A LES 18:30 A PÇA UNIVERSITAT
GRAN FESTA DEL ORGULL
DISSABTE 30 DE JUNY A LES 22:00 A PÇA UNIVERSITAT
Amb DJs i música petarda gratix!!
Felicitats a tú també. Ens veiem demà.
ieeeeeeeeeeeeee feliç diaaaaaaa de l'orgullllllllllll!! lelele !! ^^
Hola:
Espero que haiguis pasat un bon felis dia del Orgull, jo en el meu blog bolia ficar la historia de aquet bar de new york y la judy aquesta pero la verita es que al final no la ficare... tinc molta feina... bueno espero i desitgo que tu pasis bomba o com jo sempre solc dir se puta mare... Bueno.....
Salutacions
És evident que Zapatero és un bon president encara que comet errors.
Està clar que la defensa dels drets civils que ha impulsat Zapatero a l'equiparar a tots, indistintament de a qui estiman, o amb qui tenen plaer íntim, és sens dubte un avanç en la situació.
Amb la determinació de Zapatero, pel que fa als drets d'aquells que no són heterosexuals, simplement es reconeix la situació que es dóna en la societat.