Woo! Per fí avui s'ha complert un dels meus somnis professionals que tenia des de que un matí de 1998 vaig trepitjar per primer cop la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona: publicar un artícle científic en una revista de primera línia d'investigació.
Ha valgut la pena fer 5 anys de carrera, amb els seus corresponents 5 estius de pràctiques voluntàries en excavacions i centenars d'hores mirant i mirant ossos i pedres en un laboratori que estava ubicat en uns inòspits soterranis de la faculat, entre els labavos i els vestuaris de els senyores de la neteja.
Innumerables han estat els moments en els que he pensat que potser hauria d'haver fet cas a totes aquelles persones que em desaconsellaven fer arqueologia: "Mai trobaras feina!", deien, "tants anys estudiant per acabar al atur", "no veus que aquesta carrera no serveix per res?"
Però no va ser així!! Vaig escoltar al instint i al cor, marcant-me una fita a l'horitzò de la que cap obstacle podria mai apartar-me ... alguna cosa em deia que tard o d'hora tindria a les meves mans un exemplar encuadernat en el que es podria llegir ben gran el meu nom a la portada.
I aquest dia es avui.
Gràcies a totes les persones que m'han ajudat i ensenyat a ser un bon arqueòleg.

ostia
camacu
i em pilles sensible avui...
Felicitats, és el nostre deure contribuir a que la ciència a Catalunya s'enlairi i assoleixi les màximes cotes d'excel·lència. ENs hi juguem el futur.
Per cert, ja que estudies a l'autònoma podriem quedar per a fer un cafè a la cívica i conèixen's en persona. No trobes? Envia'm un mail.
Hola:
Si vols que et sigui sinsera cuan tenia 6 o set anys. Era una maniatica per als dinosauris y les pedres... y deia als meus pares que m´agradaria ser arqueologa. Pero la meva ment va cambiar. Vaig voler estudiar moltes carreres fins que ara als 14 he decidit... que m´agradaria ser metge. No ostant tinc molta curiositat per aixo de la arqueolojia. La persona mes propera que tinc a un arqueolec es una profe que es geologa. Una pregunta tu sabrias on pubria jo llegi el teu article. La veritat es que em moro de ganes. Per cert et felicito... per el article.
Segurament deu esta chulo... i com no interesant com la teva carrera.
Salutacions
uo!! moltes felicitats!!!
Gràcies a totes i tots pels vostres comentaris de suport! Aquest dijous es fa la presentació oficial al Museu d'Història de Catalunya!! Quina emoció!!
Mcmahon: l'article en si és un cosa hipermegarara i ultraespecífica que dubto que li pugui interessar a ningú que no hagi fet la carrera i s'hagi especialitzat en el mateix que jo!!
El treball de formigueta, extensiu i persistent, sempre té la seva recompensa. FELICITATS!
Wow, quin crack! Fas presentació oficial al Museu, i tot, quin nivell
No pots escriure un petit extracte de l'article, per que tothom vegi com de "hipermegarara i ultraespecifica" es?
Felicitats
felicitats, Roger!
Hola:
Dons hami m´agradan las cosas hipermegararas i ultraespecificas... osigi que es suertin de lo normal. Crec que es una llastima que no pugui anar a la seba presentasio... :( . Si fosi una miqueta mes independent dons escla que aniria... Bueno tu ja saps que jo sempre tinc la costum de convitarte a llegir els meus artucles. Els millors articles de temes interesants... dons si vols llegir l´ultim que escrit sobre la seguretat social et pasas. A una cosa hipermegainportant que et vagui molt be la presentacio al museu de Historia.
Salutacions
Ei, Roger! Felicitats!!!!
M'alegro molt per tu... espero poder veure aquesta publicació en breu, encara q no entengui res! i q guai una presentació al museu d'història... ja m'explicaràs!
Un petó!
L'article en si es una aproximació paleoeconómica des de l'arqueozoologia a un jaciment medieval de barcelona i explica un cas concret d'elaboració d'unguents amb la médula de càbra... una freakiada, vamos!
Si trobo algún dia algú que em citi ja seré la persona més feliç del món
Moltes felicitats. Podries explicar el procés d'elaboració de l'ungüent de medul.la de cabra?? jeje, és broma.
Hola:
No es friki es una carrera i a tu aixo t´agrada... Ademes mola el treball... ya buscare a internet, unguents de medula de cabra.
Salutacions i fins dimarts que et vagi be la presentacio.
la roca del Ingá, roca que si el sobressai magnífico de manera a un lajedo presentado al borde izquierdo él la corriente de Bacamarte, ciudad de Ingá, con sus dibujos que acanalan curiosos innumerables incluso excita perplejidad en los esos apáticos unos a los misterios latentes de la humanidad. E, como tal, no es tenerlo a la más extraordinariest y a misterioso hechos de las sociedades primitivas alejadas de la tierra. En Perú la serie asombrosa de estándares geométricos surcados en el suelo, de dibujos inmensos existe las grandes áreas de la cubierta y tan grande que ella solamente puede ser distinguida del aire, y que hasta que es hoy difícil saber el objetivo o pues ella había podido los viejos aboriginals del tracejaram de Nazca ellos sin el distanciamento necesario. En Inglaterra tiene los círculos monolíticos misteriosos de Stonehenge, los dolmens de los intriguers y las filas largas del menhir, del las cuales misterio no sólo habita en el tamaño de las rocas y la pregunta como habían sido llevadas y puestas en sus lugares, no obstante más aún en el estándar racional de estas construcciones prehistóricas. Como estos curiosidades, podemos inmóvil citar las pirámides inmensas y los toltecas egipcios, Mayan, Aztec y tanto otros workmanships intrigantes de la edad de la roca que misterio es palpitante inmóvil. En el Ingá, el monumento ígneo es formado por un empalme elaborado uno de los símbolos que habían sido, en las épocas alejadas, acanalando y puliendo perfectamente en sus últimos superficiales. No todavía cualquier contestación existe en lo que vino representar o iguales que habían sido esta gente prehistórica compleja, que monumento viene ser una certificación de su grado artístico-cultural. Es poco probable que los gráficos del Ingá representan un sistema del ideográfico, como los hieróglifos egipcios, o silábico, como la escritura cuneiforme del viejo Medio Oriente. Su disparidad y, principalmente, la carencia de las conexiones de los sistêmicas, atestiguan muy poco para una escritura. Sin embargo, es innegable que allí contiene un mensaje cifrado. Oscile, muy probablemente, rudimentario modelo de los asimientos de la pagar-escritura diaria, que llave de descifrar si está perdida en el transcorrer de los milenios y es posible que él los occults un código mnemónico del melódico, donde cada símbolo individual representa todo el una lengua que junta morfemas, léxico y gramatical, que viene expresar, de la forma polissíntese, de palabras o de las mismas frases rítmicas completas. Hierática o sacerdotal, en los notchs de la roca del Ingá, así como en los muchos misterios monumentales de la humanidad, reclina secretos de los ininteligíveis. Quizás en el Ingá, sin embargo, si encuentra un cierto plausibilidade conjetural si investigación dedicada emprendida a la mitología comparativa. Una época que los amerindians del americano del sur, como solamente restos de esto perdidos más allá, pueden haber mantenido el espacio entre los lineses de sus mitos alguna pista en los elaborators ancestrales de itacoatiaras.
Vanderley de Brito - Brasil