El meu idolatrat Oscar Wilde sempre deia que s'ha de ser absolutament modern, i que l'únic encant que té el passat és que afortundadament ja ha passat.

Però no sé si serà un defecte professional d'arqueòleg o que això de deixar l'esplai m'està afectant més del que em pensava i avui m'ha donat per recodar quan jo era un adolescent i em dedicava a fer coses tan absurdes com grabar curtmetratges fent d'assasí en sèrie, viatjar al Brasil per solidaritzar-me amb els meninos de rua, organitzar clubs de lectura poètica i discusió filosòfica o bé enamorar-me perdudament d'heteros impossibles.
Era tant il·lús que creia que el mòn es podia canviar fent una assemblea amb 10 persones, que no hi havia fites inasequibles i que sortir del armari en mig d'un institut privat católic no em causaria cap problema.

Quins temps aquells!
Pero abants que el passat s'apoderi de mi us deixo amb les tres cançons que, defineixen per mi l'esència de l'adolescència:

PATRICK WOLF - Tristan

.

PLACEBO- Teenage Angst

.

TORI AMOS - Smels like teen spirirt (vesrió de l'arxiconegut himne de Nirvana)

.

Dedicat a tots aquells que amb una magdalena a la boca van jurar un dia no olbidar mai l'infant que duen dins!