WILDE & WOOLF: Cartes d'amor salvatge
Desafiant l'estricte i casta moral victoriana que imperava a l'Anglaterra del s.XIX i començaments del XX, aquests dos genis de la literatura van immolar la seva pròpia vida perseguint un ideal: la llibertat d'estimar.
Avui us ofereixo dos fragments de cartes d'amor homoeròtiques que varen escriure a les seves respectives parelles, com un inesperat raig de llum enmig d'una era de tenebres i repressió sexual:
VIRGINIA WOOLF
Viu, viu plenament, viu apassionadament, viu desastrosament si és necessari. Viu la gamma de les experiències humanes, construeix, destrueix, torna a construir. Viu, visquem tú i jo, visquem com no ha viscut ningú fins a ara, explorem i investiguem, avancem sense por per on fins als més intrèpids han titubejat i s’han detingut!
Carta d'amor dedicada a la seva amant Vita Sackville-West, en la que es va inspirar Viginia per crear la seva obra "Orlando". Wolf es va acabar suïcidant llençant-se en un riu amb les butxaques plenes de pedres, després de sofrir un transtorn de bipolaritat.
OSCAR WILDE Estima’m sempre, sempre. Has estat el suprem, el perfecte amor d ela meva vida; no n’hi podrà haver cap altre. .
Al meu estimat noiet: El teu sonet és absolutament deliciós, i és un portent que aquests llavis teus, vermells com pètals de rosa, hagin estat fets tant per a la música o el cant, com per a la bogeria dels petons. La teva ànima prima i àuria camina entre la passió i la poesia. Sé que Jacint, al que Apol·lo tan bojament va estimar, fores tu en els dies grecs.
Laie dijo
rogeeeeeerrr!!!
feia mil anys k no em conectava al teu blog!!!!
m'encanta la carta de la Virgina Woolf, tant k l'he copiat!!!!
k vagi bbb!!
muaaaaaaaaaaaaaa
27 Mayo 2007 | 12:04 PM