Si fa 10 anys m'haguessin explicat la llibertat i la tolerància cap a la homosexualitat que es respira avui i aquí, hauría pensat que es tractava d'un fugaç deliri o de l'escena d'un somni impossible. De vegades encara no m'acabo de creure que tot hagi anat tan ràpid, i no em refereixo només a nivell polític! Es sobretot el canvi estructural de mentalitat el que em té al·lucinat!

M'agrada pensar que potser, només potser, jo hi he contribuït amb un diminut gra de sorra, demostrant al meu entorn que la valentia i l'orgull d'estimar son tan colosals que no es poden amagar dins de cap armari i que ha valgut la pena superar tants obstacles perqué els que vinguin darrera ja no sel's trobin. Qui sap a quanta gent li hauré arribat a demostar que no hi ha cosa més normal que ser diferent? Quans perjudicis s'hauran oblidat en un calaix, juntament amb la por de ser un mateix? Qui sap...

Però encara queda molt camí per recorrer! No podem caure a l'autocomplaença ni oblidar mai que som molt afortunats de no viure a Texas, Polònia, Amèrica Llatina o a una teocràcia musulmana o jueva, on la homosexualitat segueix estant condemnada al ostracisme i quan no a la mort.

El futur de l'alliberament sexual passa, sens dubte, per la globalització dels drets, tot i sabent que en societats pobres i analfabetes, on l'ignorància es el caldo de cultiu perfecte per a ideologies religioses i anti-racionals, la tasca pedagògica es inconmensurable i d'una dificultat extrema. Ara bé: també ho era aquí fa 10 anys i ho hem aconseguit, no? Així que no hi han excuses! A treballar per un mon millor, ja!!!

Altres posts sobre la homofòbia en aquest blog:

-Matthew Shepard: història d'un crim homòfob.
-Nuria Van der Berghe, una fastigosa rata homòfoba
-Israel, estat homofòbic.
-L'origen de la Homofòbia

PD: Llegiu també el Manifest oficial del 17Maig