La visió francesa de la política
Digeu-me freak, però ahir vaig empassar-me un fragment del debat entre els cadidats a la presidència de la República al estat veí i, sincerament, no m'extranya que per la seva història hagin passat tantes revolucions i tans pensadors: la profunditat intelectual del debat es troba a anys llum de la realitat espanyola i no diguem ja de la Catalana!
En el debat de preguntes a Rajoy i Zapatero el més destacat va ser el preu d'un café i el sou del cap de la oposició: aquí denosta el nivell del públic, més preocupat de posar en evidència al polític a partir de cuatre bestieses més pròpies d'una revista del cor, que del rerefons ideològic.
Segolene i Sarkozy van tirar-se pel cap la política energética, les 35 hores laborals, la jubilació, l'atur, l'educació, la sanitat, confrontant en tot moment els models liberal i el socialista, perfectament delimitats.
Us imagineu aquest debat a casa nostre? Impossible! El PSOE té exactament al mateixa política económica que el PP, el mercat lliure, amb alguna reforma social per afavorir l'estavilitat i gràcies. Amb això dubto que mai s'hagés generat ni una milesima part de la agresivitat que va generar el canvi de règim penitenciari de De Juana Chaos.
I a Catalunya ja ni en parlem! El nivell de la nostre classe política es per posar-se a plorar, si exceptuem a ICV-EUiA i el PP: sí, els únics que porten el debat a temes realment importants, cada escú des del seu punt de vista, mentre els nacionalistes segeixen embrancats en la seva absurda i caïnita cursa per veure qui es el millor defensor de la tribu i el PSC té menys carisma que una bleda bullida!
Lluís dijo
Subscric totalment el que escrius. Els polítics, són realment un reflex de la població. Tenim el que ens mereixem.
4 Mayo 2007 | 12:35 AM