Digeu-me freak, però ahir vaig empassar-me un fragment del debat entre els cadidats a la presidència de la República al estat veí i, sincerament, no m'extranya que per la seva història hagin passat tantes revolucions i tans pensadors: la profunditat intelectual del debat es troba a anys llum de la realitat espanyola i no diguem ja de la Catalana!
En el debat de preguntes a Rajoy i Zapatero el més destacat va ser el preu d'un café i el sou del cap de la oposició: aquí denosta el nivell del públic, més preocupat de posar en evidència al polític a partir de cuatre bestieses més pròpies d'una revista del cor, que del rerefons ideològic.
Segolene i Sarkozy van tirar-se pel cap la política energética, les 35 hores laborals, la jubilació, l'atur, l'educació, la sanitat, confrontant en tot moment els models liberal i el socialista, perfectament delimitats.
Us imagineu aquest debat a casa nostre? Impossible! El PSOE té exactament al mateixa política económica que el PP, el mercat lliure, amb alguna reforma social per afavorir l'estavilitat i gràcies. Amb això dubto que mai s'hagés generat ni una milesima part de la agresivitat que va generar el canvi de règim penitenciari de De Juana Chaos.
I a Catalunya ja ni en parlem! El nivell de la nostre classe política es per posar-se a plorar, si exceptuem a ICV-EUiA i el PP: sí, els únics que porten el debat a temes realment importants, cada escú des del seu punt de vista, mentre els nacionalistes segeixen embrancats en la seva absurda i caïnita cursa per veure qui es el millor defensor de la tribu i el PSC té menys carisma que una bleda bullida!
Subscric totalment el que escrius. Els polítics, són realment un reflex de la població. Tenim el que ens mereixem.
uff la politica quin tema mes enrrevesat. Et dono tota la rao. Menrrullaria com una persiana parlan d´aquet tema pero no puc.
Salutacions. i dispensa per el comentari poc enginios y poc incult que he escrit aqui normalment mels treballo mes.
Fins un altre arqueoleg Glamuros per sert el teu treball es marbellos.
Bé, jo també em vaig empassar el debat i subscric totes les reflexions que fas. Tot i que discrepo en l'afirmació que fas que el PP parli realment de política, això potser era abans (tampoc abans de la seva arribada al poder el 1996), a dia d'avui únicament s'encarreguen de fer-nos saber ho dolent que és el Zapatero, que el Zapatero s'agenolla davant d'ETA, que Zapatero fica a la presó a la Pantoja per desviar l'atenció, que Zapatero no ens deixa veure vi i conduir, que el Zapatero s’ha carregat la familia (això fa temps que no ho diuen), si fins i tot deixaven anar que Zapatero estava darrera de l’11-M...
Em referia al PP de CATALUNYA, obviament! A Piqué i a Fernandez Diaz, que solen defensar prou bé el neoliberalisme econòmic en els seus discursos, tot i q a mi em sembli horrible aquesta ideologia. Un altre tema és el Ppd e Madrid, que fa tot el contrari, atabalar la gent amb discursos apocalíptics, com tu bé assenyalaves.
En tot cas el PP català és còmplice de l'actitud dels seus dirigents madrilenys, de fet Piqué va tenir l'oportunitat de desmarcar-se (la famosa reunió a Madrid), òbviament no ho va fer... Desconec exactament el discurs del Fernández Díaz, més que els pocs talls que he pogut escoltar en alguna ocasió, però en el cas tarragoní et puc ben assegurar que aquest PP no difereix gaire del de l'Acebes, el que ha fet que dos regidors hagin decidit desmarcar-se (li van donar els carnets estripats al Piqué farà cosa de tres mesos, precisament per la ultralització progressiva de les seves polítiques), deixant en minoria l'equip de govern (posteriorment va fer ho propi un de CiU).
Si, tens raó...Aquí a Catalunya fa falta més debat sobre idees de veritat.
(Perdo pel meu català, visc aqui des de fa un any i mig, i aprendre català a Barcelona és prou dificil....)
molt bon article, Roger, et felicite! m'han encantat els comentaris