L'excel·lent film del director alemany Florian Henckel, galardonada amb l'oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, és una excusa perfecte per abordar l'apassionant debat mai resolt entre llibertat i igualtat dins la teoría política de l'esquerra.
L'història es troba ambientada en la despareguda dictadura comunista de l'Alemanya del Est, la RDA, però, a diferència de "God bye Lenin", ens mostra la cara menys amable del règim: la increïble intrusió del estat dins la vida privada dels seus habitants davant la més menor sospita de disidència política, arribant a destinar dos funcionaris a temps complert a escoltar dia i nit les conversacions d'un director teatral amb pinta de sospitos pro-occidental.
Com es pot justificar per part del marxisme, ideologia en la que jo fa anys que milito, aquestes pràctiques totalitàries? De cap forma obviament: En cap llibre de Marx, Engels, Rosa de Luxemburg o Lenin es planteja ni com a remota la possibilitat d'aquest asfixiant control polític sobre la llibertat individual.
No és fins a l'arribada d'Stalin al poder a mitjants dels anys 20 quan comença la terrible perversió de la ideologia socialista, creada originalment amb l'únic objectiu dedestrüir l'estat com a institució represora, per donar-li la volta completament.
El marxisme, com a ideologia absolutament materialista i científica, té com a objetciu final la igualtat econòmica dels individus, com a col·lectiu. La llibertat, com a concepte excessivament heguelià i idealista, és obviada dins el corpus general de la teoria i no serà fins al Maig del 69 que l'esquerra entendrà que ambdos conceptes estan dialècticament relacionats i que mai un pot anar contra l'altre.
Sota el meu parer, el socialisme bén entés ha de deixar a les institucions col·lectives i polítiques(estats, partits, sindicatsoassemblees) el control sobre els mitjans de producció i distribució, però mai sobre l'individu, que com a subjecte ha de tindre sempre el poder de condicionar lliurement les institucions polítiques, mitjançant el seu vot o la seva participació directe en qualsevol decisió que l'afecti.
PD: Un detall molt bó de la peli es que es troba ambientada a 1984, el titol de la famosa obra d'Orwell en que aborda el mateix tema que aquest post.
el que dius està molt bé, roger, però no passa de quatre paraules ben intencionades i una mica tòpiques. espere que entengues que és una crítica positiva: és molt interessant que es reconeguen els problemes que ha de superar l'esquerra. trobar solucions és molt més complicat.
Doncs jo penso al contrari, Entreri: crec que afortundament l'esquerra ha aprés molt bé la lliçó de la caiguda del Mur de Berlín i dubto que cap partit d'esquerres Eurpeu no es preocupi per trobar cada dia noves formes d'augmentar la participació directe de la població a la política, serveixi com a exemple els pressupostos participatius que ICV i IU han fet a molts ajuntaments o la gira per rebre propostes a debats directes que ha realitzat Segolenne Royal a França.
La dreta en canvi, sembla que no hagi aprés absolutament res del franquisme i estigui frisant per poder tornar a repetir tots els errors del nacionalcatolicisme al peu de la lletra.
Cualquier ideología, en manos del hombre, es susceptible de empeorar.
Saludos