Els germans bessons que dirigeixen el poder executiu polonés semblen veritablement decidits a tornar el seu país a les foscors de l'Edat mitjana, impulsant lleis que persegueixen el comunisme i pretenen expulsar als professors homosexuals del sistèma educatiu, considerant-los un mal exemple per a la casposa moral ultrarreligiosa que volen imposar en aquest estat.
El país d'origen de la difunta mòmia vivent Woijtila es proposa, potser, rememorar el seu fosc i obscur passat dels camps d'extermini nazis com Auswitch (a la foto) o Mathaussen, ambdos situats en territòri polonés i en els que vàren morir milons de persones per, entre altres motius, ser homosexuals o comunistes.
Per a que serveix la UE apart d'alliberar-nos de fronteres comercials i tenir la mateixa divisa? Dic jo que si comencem a acceptar aquesta mena de carcúndia política pròpia de règims totàlitaris, el seguent pas serà mirar cap a una altre banda quan algún estat membre reinstauri la pena de mort o l'aparheid cap als inmigrants no?
He leido tu post y no me parece mal. Todo empieza en algún lugar. Si te mueves te sigo. POLONIA FUERA DE LA UE.
IU-ICV ya ha anunciado que propondrá esta expulsión a la Comisión europea y la Comisión de Justicia ha abierto un expediente al ejecutivo polaco, a ver en que queda todo, dudo que una iniciativa popular en este caso pueda hacer mucho.
Un malaltia puntual no ens obliga a matar un pacient, de la mateixa manera que el fet de que Polònia tingui un cap d'estat i un cap de govern ratllant l'acefàlia no converteix al poble polonés (que deu sortir beneficiat en molts aspectes de la pertinença a la UE) en el culpable de la qüestió.
Per tant una iniciativa popular contra els germans Kaczinsky si que és factible i justa. No cal que ho paguin els polonesos (si, ni els imbècils que els van votar), ja ho estan pagant prou ara.
Estic bàsicament d'acord amb Moz però amb l'excepció que no és la primera dels germans bojos. Recordem fa poc la llei que obliga a 700.000 Polonesos a declarar el seu "passat" comunista. Cal recordar també que, desgraciadament, estan complint amb el seu programa electoral a què han votat una gran majoria de polonesos (es podrà fer un símil amb el programa del PNS alemany en 1933).
Crec que el que cal deixar clar d'una vegada és que Polònia està incomplint les obligacions i compromisos en materia de Drets fonamentals que va adquirir quan el país es va sumar a la Unió Europea i això sí que pot ser causa d'expulsió de la mateixa. Resumint: o dins o fora. No es pot voler tenir els diners de la UE i rebutjar al mateix temps els seus principis fundadors. En un raonament "ad absurdo" no es pot, per exemple, vetar l'entrada de Turquia per raons de llibertats individuals i permetre que Polònia seguisca en el si de la UE amb un comportament igual o pitjor.
Salutacions des de La Vall d'Ebo
El problema es que la UE no té entitat política, és una mera entelequia comercial: cada estat pot fer el que li doni la gana en temes socials, ara com la seva inflació es passí un 1% de la ratlla li caurán totes les sancions del mon. Per aixó vaig votar NO a una Constitució Europea que sancionaba aquesta llibertat excessiva per els seus estats membres, vamos com si un ajuntament decidís imposar la pena de mort dins el seu terme municipal i la resta d'Administracions no obrissin la boca!
Moz: en quant el que dius sobre els ciutadans polonesos tens raó, es el mateix que ocorre als americans amb Bush, però és com si per respectar als ciutadans dels EUA la ONU no hagés de ondemnar la guerra, no?
Hola Roger! Què tal m'agarada veure que deixes petjada en el meu blog de tant en tant. Jo la veritat és que miro el teu gairebé a diari, tens posts molt bons i els enllaços que tens tb són fantàstics. Jo he tornat a casa 3 setmanes, de fet havia pensat la possiblitat de posar-me en contacte amb tu, per conèixer-nos en persona, però la veritat és que no vaig parar, a veure si ens podem conèixer un una propera ocasió.
Aquest post m'ha empès a escriure un comentari, perquè amb la visita a casa m'he adonat de diverses coses.
1-Que al nostre país malgrat la feina que queda per fer, vivim una època molt bona: el respecte i l'acceptació diria que són la nota principal (jo mateix vaig viure amb la meva parella a Canet de Mar durant un any i mig, i mai vaig tenir cap problema).
2-Que el Japó malgrat semblar un país molt avançat, es troba molt endarrerit encara pel què fa al respecte a les diferències. (No cal oblidar que l'Edat Mitjana, és a dir el sistema feudal al Japó s'allargà fins al 1869. Així doncs malgrat la modernització del país que s'inicià aleshores, i que alguns han titllat de miraculosa, s'ha donat a nivell superficial, els canvis a nivell profund es donen més lentament)
3-M'he decidit a no amagar-me més, no ho he hagut de fer mai, i no tinc ganes de continuar-ho fent en aquest país. Tampoc pretenc fer-ne una bandera, simplement viure la meva condició amb tota naturalitat, és un pes per a mi ja insoportable de viure mentint o dient les veritats a mitges. "M'agraden els homes" i no penso amagarme'n, no hi veig enlloc la necessitat. Jo estic fascinat per aquest país, diria que n'estic enamorat, així que espero que m'accepti, si no és així no tindré altra sortida que tornar cap a casa, però tinc clar que no vull continuar vivint amagant-me.
Actualment estic visquent amb una que em lloga una habitació. Ella sap que sóc gay, però em demana que no ho expliqui a ningú, perquè visquent amb ella, si se sabés la gent pensaria també malament d'ella. Així que he decidit mudar-me, he buscat un petit espai per mi, on pugui ser jo mateix, i on les decisions que prengui només m'afectin a mi. Aniré més curt de diners...però hi ha coses que no tenen preu. Vull ser jo mateix.
I he decidit que un dia d'aquests penso parlar-ne amb el meu professor de la universitat que em guia en el màster. Fins i tot penso que podria canviar el tema de la investigació, fer quelcom sobre cultura queer. Perquè l'antropologia ha de servir treure a la llum aquells fenòmens que tenim al costat, però que no són visibles habitualment...i quin millor tema a desvelar en aquest país en què la gent es pensen que els gays són coses de pel·lícules, d'estrangers, de la TV, o que sóm quelcom pròxim als extraterrestres, en quan que aquí a la meva ciutat hi ha més de 30 bars gay. Aquí al Japó els gays no existeixen, però resulta que els bars n'estan plens (molts malauradament casats i amb fills), però sembla que aquí en molts casos no importa el què ets, sinó el què mostres que ets, però jo no sóc japonès i no ho puc fer això!
Uf!! Com m'enrollo! Ja t'explicaré com em va. Petons!
Ei, molt bé Biel! No saps com me n'alegro per tú que hagis decidit sortir del armari en un ambient tan hostil com deu ser aquesta cultura, espero que tot et vagi molt bé i que el teu exemple contriueixi a fer de japó una scoietat un xic més oberta, tot i que ja m'imagino que deu ser un xic dificil!
I sí: el proper cop que tronis per Catalunya dona'm un toc i ens coneixem in person!! No sé si encara conserves el meu mail, sino, ves a la secció d'aquest blog on posa "contacto".
Que vagi tot molt bé! Ens llegim!!