Mai he entés perqué un treballador/a tan sols pel fet d'estar contractat per l'Administració Pública ha de gaudir d'un sous, drets i luxes molt per sobre de la resta de la classe obrera.

Si, han fet una oposició, i que? Desenganyem-nos, el 99% están amanyades per el polític/amiguet de torn, especialment les convocades per ajuntaments.

El fet que siguin propietaris de la seva plaça i ningú els pugui acomiadar fa que disposin de més poder real que els polítics, ja que a diferència dels càrregs electes ells sepre hi seran i mai hauran de donar explicacions a les urnes. I a més, la falta de competitivitat que crea la ultraseguretat laboral es veu traduïda en molts casos, no dic tots obviament, en una falta de motivació i competitivitat que provoca que l'estat sigui sempre més dèbil que el mercat.

I que consti que això ho dic des d'un postura marxista i no liberal: és per que crec realment en el benestar públic i gratuït que m'agradaria veure una gestió pública tan eficaç com l'empresa privada que acabés fent obsoleta la sanitat, la seguretat o l'educació en mans del capital.

M'explicava una vegada un professor meu que l'havien nomenat director d'un famós museu baceloní, la impotència que sentia al no poder fer res per millorar o actualitzar aquelles vitirnes plenes de pols que no havien sofert cap canvi des de la seva inaguració l'any 1933, única i exclusivament perqué els funcionaris eren incapaços de moure un dit. El 100% d'exposicions d'aquest museu son encara montades exclusivament per becaris.

No dic que tots els llocs de treball del estat depenguin de l'arbitrarietat política del partit de torn, però es evident que o acabem amb aquesta rèmora o ja ens podem oblidar de tindre escoles, universitats, hospitals, museus o bilbioteques amb una mica de qualitat.