Sempre que s'acosten unes eleccions em passo tota la campanya electoral dubtant quin dels dos partits d'esquerres que tenim a Catalunya és mereixedor del meu vot: per una banda m'agraden més les ideals post-marxistes i ecologistes d'Iniciativa i per l'altre trobo molt més carsimàtics i convincents als polítics d'Esquerra.
Dins la colaició ecosocialista ja s'estan escoltant moltes veus que es plantegen la idoneïtat d'aquesta opció, que, per altre banda seria molt sembalnt a la que han pres EU i el Bloc a València o EB i Aralar a Euskadi.
Seria la ocasió perfecte per arrebatar per sempre al PSC el monopoli de moltes alcaldies i diputacions i qui sap si algun dia la Generalitat.
Jo hi veig, però,alguns obstacles importants:
- ERC hauria de renunciar per sempre més a la possibilitat d'una entesa amb CIU i expulsar a Carretero i als quatre talps convergents que encara queden dissminats per els poblets dels Pirineus.
- El problema del nacionalisme: és assimilable la independencia de Catalunya per a l'electorat obrer del cinturó urbà, base social d'ICV?
- EUiA: on queden els comunistes autèntics en aquesta nova colaició? Son assumibles els seus plantejaments colectivistes per als pagesos de Tarragona que voten a ERC?
- El lideratge: están Carod i Puigcercós a deixar protagonisme a un Saura al que personalment odien?
em sembla que eixa unió de què parles (encara que siga només de cara a les eleccions) és massa complicada: eu i el bloc (també els verds i izquierda republicana) al país valencià són partits petits que han hagut de conjugar els seus interessos per tal d'assegurar la seua supervivència a les corts. iniciativa-euia i erc, en canvi, són dos partits més grans i amb molta més personalitat. a més a més, trobe que erc té unes idees més, diguem, maximalistes que el bloc.
Clar, a Valencia l'objectiu es expulsar el Pp del Gobern a tota costa i aquests dos partits al que més poden aspirar és a fer de crossa del PSPV a la Generalitat.
Com a qui això ja ho hem superat, el següent pas seria desfer-nos de la carrega del PSC, que actua com un pare castrador posant constantment limits als projetces dels ods partits d'esquerres, hauria de ser una aliança per aconseguir el poder, tot i que, realment veig encara molt utòpic que el PSC deixi de ser el priemr partit d'esquerres a Catalunya, per molt que els seus liders siguin més aburrits que el guió de la carta d'ajust.
Ei! Roger merci per haver deixat petjada pel meu blog. La veritat és que veient el teu, em fa gairebé vergonya.
La veritat és que la idea no em sembla malament! Jo també en totes les eleccions acabo dubtant, tot i que sempre m'acabo decantant per Esquerra, bàsicament pels postulats independentistes. No és que vulgui necessàriament la independència del nostre país, però si que se'ns reconegui el dret de poder decidir sobre el nostre futur i poder fer el què més ens convingui. Però bé, suposo que és molt utòpic...més després d'escoltar les paraules de Moratinos.
A mi em passa una cosa molt pareguda a la teua, però des de la pròpia experiència valenciana tinc clar que és molt millor un sistema de 5 o 6 partits que un altre de 3 o 4. Al País Valencià EU i Bloc no s'han fusionat, simplement van en coalició a les eleccions i estan molt lluny de fusionar-se (una situació consolidada per la mateixa coalició). És difícil guanyar més terreny al PSC, però una mica més de cada partit (ERC i ICV) posaria les coses molt anivellades. A més a més, almenys a Barcelona, mai he sentit parlar bé a algun militant d'ERC sobre ICV.