Ningú és perfecte i jo el que menys, així que avui en un irrepetible acte de modestia i contricció confessaré els meus defectes a través de cançons:
THE SMITHS- "Bigmouth strikes again"
Doncs si jo, com Morrissey, soc un bocamoll i un llenguallarg. La meva xafarderia extrema sumada a una increïble capacitat per ficar la pota han fet que la dialèctica hagi estat la font de problemes laborals i una perdua constant d'amistats. Com diria un lector d'aquest blog, "yo no vivo para contarlo, lo cuento para vivir".
GARBAGE "I think I'm Paranoid"
Jo soc dels que a part de veure l'ampolla mig buida, hi creuen observar tota classe de verins invisibles al seu interior. El meu pessimisme natural, ajuntat amb una hipocondira hereditària em fan posarme sempre a les pitjors situacions imaginables. L'únic bó que té, és que com no es compleixen mai les meves catastròfiques previsions sempre m'enduc una alegria.
FANGORIA "Me odio cuando miento"
La meva cançó favorita del duo techno-pop ilustra perfectament la meva dificultat per expressar els meus sentiments en públic, suposo que per culpa d'una educació patriarcal i heterosexista, així com d'haver passat uns 12 anys en un armari. Tot i això prometo superar-ho!
SHERYL CROW "My favorite mistake"
No pararia mai d'equivocar-me! Passar dos anys enamorat d'un noi hetero, sortir amb la persona equivocada, ser tan inocent per no veure que m'están clavant una punyalada fins al mànec, en fi el que no ens mata ens fa més forts, no Nietzche?
He vist el teu comentari al flog dun amic.. kina sort q hagis pogut veure PLACEBO en directe!!! jo fa temps q tinc ganes i encara no passen per aki... (des de q els conec) segur q va ser genial!!!!
homeeeeeeeeee!!! quanta publicitat xDD i fins i tot vénen amigues meves a visitar-te i tot xDD
Sí que és veritat que és fot molt la pota xafardejant molt, però... a que és increible saber que saps quasi tot el que et passa al teu voltant? xDD la informació és poder
x]
PD: avui a l'esplai hem avançat molt ^^
Xai: Doncs si, vaig veure a Placebo a la gira del Black Market Music a Barcelona, després de unes 5 hores de cua, a primera fila i va ser al·lucinant! Van començar amb la meva cançó favorita "Days before you came" , però es van oblidar dos clàssics imperdonables "Nancy Boy" i "You don't care about us"!
Pau: Ser cotilla m'ha comportat taaants mal de caps que a vegades desitjaria no ser-ho, però es que a la que m'entero d'algo no puc evitar la imperiosa necessitat d'explicar-ho a algú!