Doncs si! Ha arribat el moment de retre un homenatge a una una de les millors cantants que ha tingut el punk sinistre, després de Siouxie obviament. El seu talent però, ha estat ignorat i ensombrit per les estrelles que va tindre al seu costat.

Els seus inicis artístics els hem de situar a "Alaska y los Pegamoides" el 1979, on tocaba el teclat. El problema que va tindre aquesta banda, probablement la millor de la Movida Madrileña, és que tenia a cinc estrelles amb caracters molt forts: Carlos Berlanga, Nacho Canut, Alaska, Eduardo Benavente i ella. Tot i així ens varen deixar un parell de discs genials i dues fases estilitiques soprenents: la "chochi", amb vestits rosa i verd punyeta i una altre sinistre. Ana va aportar els seus coneixements musicals a l'hora de composar i grabar els àlbums, en una època en que tothom s'autopoduïa ja que tot estava per fer, les grans discogràfiques encara no havien imposat la dictadura de les radioformules.

Segons Alaska i Nacho, va ser els problemes amb la droga el que va trencar la banda, mentre que Ana sempre ha dit que més haviat van ser les desavinences musicals. `
Sigui com sigui, Ana i Eduardo Benavente (que a més eren parella) van formar la millor banda de punk sinistre que ha tingut mai el nostre estat i amb un sol àlbum es vàren convertir en una veritable llegenda musical.

Temes com "Quiero ser Santa", "Unidos", "Autosuficiente" o "Un dia cualquiera en Texas", encara avui son versionats per les bandes de punk que pul·lulen per les cases okupes amb una mediocritat i una falta de talent notable en comparació a aquella mítica banda.

I de nou quan la banda es troba en el seu moment més àlgid una desgràcia la trenca per sempre: Ana s'adorm uns segons al volant i provoca un catastrófic accident de cotxe en el que Eduardo perd la vida. Tenia tan sols 21 anys.

Un cop aconsegueix superar la mort del seu company, Ana Curra agafa per fi el domini sobre la seva carrera artística en solitari i es llença a cantar. Però ja és massa tard: La movida madrileña ha caigut en crisi, el SIDA i el gir a la dreta del PSOE arrán del referendum de la OTAN, han fet que ja res sigui tan fàcil com abants: no tindrà el suport dels mitjans, ni l'èxit del públic. Les seves genials composicions caurán per sempre més en l'oblid i ben poca gent podrà disfrutar de les seves cançons.

La qual cosa és una veritable llàstima ja que probablement hauria esdevingut una cantant de culte i hagés pogut arribar molt lluny. Després de 20 anys de silenci, fa poc va concedir una entrevista a una radio local de Múrcia que podeu escoltar aquí (a la secció de radio).