Si la gran fita de Patrick Suskind va ser transformar les olors en paraules en el seu excel·lent llibre "El Perfum", el gran repte que tenia Tom Tykwer era tranformar aquestes detallistes descripcions en imatges, sense que es fes avorrit ni es perdés el fil del guió. I ho ha aconseguit amb escreix: la minuciositat de la imatge i la perfecció de la iluminació fan que gairebé poguem ensumar els aromes del film.

Ambientat en la crua realitat dels foscos i pudents carrerons de la França del XVIII ens expliacarà les peripècies d'un extrany i perturbat personatge obsessionat en capturar les essencies olfatives de diverses noies en un perfum.

L'elecció dels escenaris no podia haver estat més adecuada: El laberint d'Horta, el barri gòtic de Barcelona, el pont de Besalú o el casc antic de Girona, que es farán passar per les rèpliques barroques de París, Orleans i Grasse.

I pel que fa al repartiment d'actors, es combina l'experiència de Dustin Hoffman i Alan Rickman, amb la revelació del talent del protagonista Ben Whishaw, que està a l'alçada del paper en tot moment, a part de tenir un físic espectacular.

He llegit algunes crítiques basades en el final que peca d'inverosimilitud, cosa que si bé es un pel certa, cal recordar que és absolutament fidel a la novela i que per altra banda és un dels moments més espectaculars de la pel·lícula.

Per mi és el film del any i espero que aquest cop els Oscars sàpiguen estar a l'altura i no com l'edició passada en la que es va marginar a "Brokeback Mountain" per motius obvis.