Sembla que finalment ens deixes, Guti, però del que de pots estar ben segur que la extensa experiència en lluita contra el franquisme, el compromís amb la llibertat i la democràcia que vas fer compatible amb els idearis marxistes no caurán en l'olbit.

Mai podrem deixar de recordar que amb tú al davant el PSUC va obtenir els millors resultats electorals a Catalunya per a un partit d'extrema esquerra des de la II República i que ICV va aconseguir ni més ni menys que la vicepresidència del Parlament Europeu.

Segur que demà, al cel dels ateus, hi brillarà amb força un estel roig que no deiaxarà mai de marcar el rumb de la rebel·lia. Fins sempre Guti.

Deserta el fosc, i que et sigui la pena
com un espai secret de tu mateix
des d'on tot és insòlitament digne.
No l'enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre'n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
Així el dolor no crema ni resseca
i en el silenci hi trobes l'harmonia
que semblava trencada ja per sempre.

Deserta el fosc, surt a la llum i viu.

Miquel Martí i Pol