SALVADOR: Els sentiments derroten els pamflets

Llegeixo perplexe les crítiques que alguns anarquistes han llençat contra l'excel·lent film "Slavador" ( que finalment ha estat derrotat per el geni manxec a la cursa cap als oscars) , acusant-lo, com no podia ser d'una altre forma, de manipulador, falsejador de la història, comercial i de buscar la llàgrima fàcil en copmtes de fer, com ells esperaven, una simple i previsible apologia del anarquisme. L'han arribat a titllar de la "segona mort de Puig Antich"

La cosa està arribant a uns extrems de paranoia, tan pròpis dels talibans alienats bakuninistes, com per arribar a crear una web, per boicotejar el film i fins i tot resssucitar el grup armat en el que militava Puig Antich, el "MIL", en una surrealista roda de premsa.

L'únic que ha demostrat això es l'extrema ingratitud àcrata que és capaç de demanar el boicot a un film sobre un dels seus martirs perqué aquest, en comptes de convertirse en un pamflet propagandístic de seves les anacròniques idees, realitza un magistral retrat del dolor humà que va rodejar aquell tràgic incident.

El director podria haver fet un aburridissim documental objectiu sobre els fets, el plan "Informe Semanal", que hagués fet les delicies d'històriadors però no hagués emocionat a ningú. En comptes d'això, el cineasta, utilitzant la llibertat individual per la que va morir Slavador ( tot i que alguns falsos hereus ho hagin oblidat ), ha decidit mostrar-nos una de les obres d'art més dramàtiques que es recorden, en el més pur estil Lars von Trier, sense oblidar donar pinzellades de le realitat social i política en que s'enmarcaren els fets i utilitzant també punts de ficció per emfatitzar la narració.

Ho sento estimats llibertaris, la memòria històrica no és propietat privada de cap ideologia i ningú ens podrà impedir disfrutar d'aquesta magnífica creació.

servido por glamboy69 6 comentarios compártelo