Quin geni visionista i transgressor ha estat aplaudit unànimement a la seva època? Segurament cap. Simple i llanament perqué el públic consumidor d'art, ja sigui pintura, cinema, música o literatura, és molt reaci a acceptar canvis radicals que questionin la seva pròpia visió sobre un estil.

A David Lynch li passa això: acaba de presentar la seva nova obra d'art a la humanitat dins el festival de Venecia i, com era d'esperar, una ìnfima part de la premsa, atormentada per la seva vulgaritat, ha mostrat la seva incapacitat per compendre ni remotament l'obra del singular director carregant contra el seu nou film "INLAND EMPIRE", que espero amb delit poder veure al festival de Cinema Fantàstic de Sitges.

Fins i tot un periodista italià, fent gala del seu evident retard mental, va atrevir-se a preguntar-li si s'havia trobat bé del cap durant el rodatge.

De la mateixa forma que l'aparicció de la fotografia va alliberar a la pintura de l'obligació moral de ser fidel a la realitat, obrint així les portes a diverses generacions d'avantguardistes, la generalització de l'ús de les càmeres digitals, que permet a qualsevol fer una peli dogma a casa seva, deixa al cinema la llibertat per deixar de ser realista i endinsar-se, per que no, al món de la psicoanàlisi, els somnis i la distorsió de la percepció.

Aquells que es vulguin conformar sent espectadors passius als que els hi donin l'argument mastegadet a la boqueta, poden seguir ara i sempre acudint a les projeccions de les superproduccions made in hollywood, a la resta us espero a l'estrena d'"INLAND EMPIRE"