Segons assegura aquesta web, el català és la segona llengua mundial en nombre de blogs, tan sols per darrere del anglés i quantifica en 123.320 el nombre total de bitàcores en la llengua de Mercé Rodoreda.

Si aixó fos cert m'alegraria dir que estic orgullós d'haver contribuït amb el meu gra de sorra a l'expansió mundial de la cultura catalana com no es recordava des del segle XIV, però obviament aquesta informació és rotundament falsa.

Doneu un tomb per la xarxa: els únics servidors de blogs catalanoparlants bitàcoles.net i vilaweb, dubto molt que arribin a tindre plegats més de 2.000 registres. M'estalviaré citar noms de servidors en español per que no acabaria fins demà passat.

Es obvi que el nostre idioma no deixa de ser un reducte folclòric que sobreviu a la globalització lingüística única i exclusivament perqué disposa d'una ideologia política institucionalitzada que el protegeix i que l'ha convertit en un instrument d'identitat i en una màquina de treure vots.

Fa uns dies un grup de iaies i freaks es dedicaven a recollir firmes a la Rambla d'Hospitalet en contra de la dictadura lingüística catalana, que tan sols existeix al seu cap. Ja m'explicaran com volen salvar aquesta reliquia medieval si no l'imposem per la força a l'educació i als mitjans de comunicació. Clar que si fos per ells l'esborraven del mapa i es quedaven tan amples, com ja han fet a València i al Rossellò.