Resulta extany que ningú abans d'ara, que jo sàpiga, hagi posat de manifest les extraordianries semblances entre la saga de malsons protagonitzada per Krugger i la mítica serie de David Lynch de comçaments dels anys 90's ( i que es va portar al cine sota el titol "Foc camina amb mi").

Obviament no cal dir que cinematogràficament parlant Lynch es troba a anys llum de Wes Craven i la resta de cineastes que varen dirigir la inacabable saga de malsons, però tot i aixó cal assenyalar un seguit de coincidencies bàsiques:

- La veritable Alma Matters d'amdues sagues és l'adolescència com a concepte en si: un estat de rebel·lia contra una realitat material dominada per una senil i decadent generació que ha ocultat hipòcritament els seus problemes sota una catifa de falsa felicitat esperant que els seus fills els vinguin a salvar.

- Ambdós es troben protagonitzats per fèmines (Laura Palmer /Nancy &co.) que lluiten contra el mal absolut personificat en una figura masculina pseudoimaginària (Bob /Fredy), com una especie de conte de la caputxeta i el llop, l'antropologic mite sobre la violació i paradigma del patriarcat.

- El mon del somnis i de les seves interpretacions psicoanalítiques és fonamental per entendre les dues històries: totes les pistes que guien a Cooper cap al assasì de Laura Palmer apareixen en oníriques fantasies, mentre que Freddy tan sols pot atacar a les seves víctimes al univers del son.

- Les dues narracions tenen moments àlgids ( les primeres sagues d'Elm Street // la 1a temporada de TP) i parts aburrides ( la 2a temporada de TP que dirigeix Diane Keaton i es basa en els embolics a la serreria // les darreres entregues dels Malsons 5, 6 i 7, amb molts efectes especials, pésim gió i gens de terror).

- Desgraciadament tant les seqüeles del Malson original ( especialment la segona part ), com la conversió en film de la mort de Laura Palmer (Fire walk with me), han estat posats a parir per la crítica fins a límits inimaginables i son sovint detestats per els mateixos fans de la ficció inicial.

Doncs res us deixo amb la que per mi és l'escena cúspide de Twin Peaks: El somni de l'agent Cooper en que viatja a la Lògia negre per trobar-se amb un nan ballarí i Laura Palmer que li explicaran indexifrables enigmes...