Arrán de la malaltia que ha apartat del poder per primer cop en 40 anys a Fidel Castro ha resorgit un cop més el dilema dins de l'esquerra sobre si donar o no suport al règim comunista imperant a la illa. Enfront això es plantegen un seguit de preguntes recurrents que a continuació respondré sota el meu criteri:

Es pot defensar una dictadura encara que aquesta serveixi per perpetuar en el poder la teva ideologia?

En principi no, tot i que jo crec que la democràcia bipartidista com la que té els EUA no deixa de ser una dicatdura encoberta, no es pot imposar perpetuament un règim econòmic encara que racionalment sapiguem que és el millor. Crec que el socialisme cubà hauria de buscar formules per assegurar la continuïtat del seu sistema amb una apertura progresiva cap a la lliberat d'expressió.

Es Cuba realment un règim marxista?

No. El marxisme mai s'ha portat a terme íntegrament ja que parteix d'una contradicció insuperable que és la creació d'un estat tot poderós com a règim intermig cap a la superació del estat. Dit aixó: Cuba és el país amb un nivell d'educació i sanitat més elevat de Sudamèrica. Luxes no s'en pot permetre, però la pobresa extrema no hi té lloc.

És la oposició millor que el régim actual?

Sens dubte no. La oposició és Georges W. Bush, ultraliberalisme, guerra, desigualtats extremes... vaja, tornar a convertir a la illa en el prostibul nordamericà que era a començaments de segle XX.

Es respecten a Cuba els drets d'homosexuals i transexuals?

Des de 1997 no hi ha cap llei homofòbica, tot i que la cultura patriarcal sudamericana és molt forta i ha jugat un paper important a la repressió gai. Després d'anys de repressió homòfoba ( com ens mostra el film "Antes que Anochezca"), incomprensible en un estat no religiós, pero que arrosegava encara tics ideològics anteriors al Maig del 68, cal agraïr el paper dela dirigent política Mariela Castro que ha fet el possible perque a la illa es respiri un ambient de major tolerància respecte a èpoques anteriors.

Dit això espero que en el futur cubà el Partit Comunista prengui un relleu generacional que porti la Revolució a fer compatibles igualtat amb llibertat, tingui en compte la participació popular en les decisions que els concerneixen i que segueixi resistint ara i sempre al imperi del capital.