WOWOW! No m'ho puc creure! El meu director favorit estrenarà la seva darrera obra a Catalunya, ni més ni menys que al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges on, a més, es conmemorarà el 20é aniversai de l'estrena de la seva magnífica obra "Blue Velvet".
La premiere d'"Inland Empire" està envoltada de total misteri ja que el seu argument s'ha guardat en total i absolut secret, bé... al blog de Condiciones Adversas es van colar unes imatges de menys d'un minut que més que aclarar, com no podia ser d'una altre forma amb el geni del surrealisme, ens confonen més encara: es tracta d'un musical dogma? El proper Octubre ho descobrirem a Sitges!
Serà tan onírica com Mudholland Drive o Twin Peaks?
Tan inquietant i agónica com "Cabeza Borradora"?
O potser confosa i trepidant com "Carretera Perdida"?
El que jo dono per descomptat és que rependrà els seus tòpics eterns (cortines vermelles i blaves, actuacions musicals, guions deconstruïts, personatges freaks, poblets aparentment perfectes plens de crims horribles per la nit...)
Quina emoció!!
Per mi “Inland Empire” és una incògnita. De David Linch em va agradar “carretera perdida” i algun altre film del que no recordo el nom. Com a la gran majoria Twin Peaks em va decebre a mesura que avançava la trama. Una llàstima, perquè va començar molt bé. El carisma del policia, el cadàver de Laura Palmer, etc.. va ser una sèrie molt seguida en el seu temps però sols apta pels seguidors de Linch.
El problema, Rufus, es que la segona temporada de la serie, des de que es descobreix l'assasí fins que Cooper entra a la Lògia negre, no està dirigida per Lynch sino per una multitud de directors diferents (com Diane Keaton) que van embolicat la troca i aburrint cada cop més.
Ara bé, el darrer capítol, dirigt de nou per Lynch, no té preu: es una veritable obra d'art!!
con la cantidad de gente que va venri a ver el papa ya les ha salido rentable a los valencia, otra cosa, tambien les ha salido rentable para los que van a montar un antifa, por que vendra gente de todo el estado a quejarse.
conclusion un negociazo...
Esperar, només ens queda esperar.
De moment crec que l'estrena de "Inland Empire" serà al Festival de Venecia.
Quins nerviiiiissss!!!
Jo també estic molt emocionat i feliç per la propera estrena de INLAND EMPIRE (per què en Lynch voldrà q s´escrigui en majúscules? un altre misteri, però és clar, venint d´ell) i igual q al 2001 amb Mulholland Drive penso estar a Sitges i penso aplaudir el film apassionadament (i això q encara no l´he vist).
Doncs a mi, Twin Peaks em va agradar del primer a l´últim episodi! He vist la sèrie moltes vegades i no em cansaria mai!
Les meves pel.lícules preferides són, per ordre:
1.MULHOLLAND DRIVE
2.VELLUT BLAU
3.CARRETERA PERDIDA
4.CORAZON SALVAJE
5.FIRE,WALK WITH ME
6.UNA HISTORIA VERDADERA
7.CABEZA BORRADORA
8.EL HOMBRE ELEFANTE
Cabeza borradora en 7e lloc? I et va agradar la 2a temporada de Twin Peaks? N'estas segur?
Cabeza Borradora en setè lloc pot semblar injust, doncs és genial, però les altres estan per damunt, inclús la tan poc apreciada Fire Walk With Me, perquè una de les coses q més m´agraden de´n Lynch és la barreja de les seves històries amb la música, especialment amb la d´Angelo Badalamenti. Es una mescla bestial... Això no vol dir q no li posi un cum laude a Eraserhead. A més, com a la majoria dels seus films, m´encanta el final, poètic i esperançador, amb en Henry Spencer entrant al Cel i deixant enrera el seu personal infern a la terra. Fantàstic!
Un personatge atormentat que troba un estat de felicitat etern.
La segona temporada de Twin Peaks és una pas-sa-da!!!!
A part, no podria començar millor: el monòleg de Dale Cooper agonitzant és d´antologia, i tot i q fa un parell d´anys q no he vist la sèrie, a mi aquesta segona temporada m´enganxa en plan d´addicció total... A part, té els diàlegs més romàntics de tota l´obra lynchiana. Fa anys no m´agradava el final perquè el trobava incoherent amb la seva obra i com una broma de mal gust (ell sabia q era el final definitiu), però ara el trobo un final molt més profund i deprés de les pistes q donen a Fire Walk With Me, ja no el veig un final no feliç. De totes maneres, jo al 1993 vaig escriure la tercera temporada de Twin Peaks amb un final feliç total...
Me n´alegro d´haver conegut aquesta pàgina. I és q amb qüestions lynchianes em sento una mica sol.
La segona temporada de TP no es pot considerar una obra lynchiana en absolut! Ell no n'és l'autor, ni director ni res, tan sols apareix com a actor interpretant a un jefe del FBI sord. A mi tota la trama de la serreria i de Windom Earl em sobra taaant... no té cap interés i l'unic q fa es embolicar absurdament la trama.
Si t'hi fixes al darrer capítol, on Lynch recupera el control, es carrega tota la trama anterior en dues escenes i entra al "meollo" de la questió: el viatge de Cooper a la lògia negre.
Doncs res encantat q t'hagi agradat el meu blog! Procuraré escriure sobre Lynch més sovint
No, no, no! David Lynch va dirigir de Twin Peaks (segona temporada):
- EPISODI 9
- EPISODI 10
- EPISODI 15
- EPISODI 30 i final
I de la primera en va dirigir dos. I de totes maneres, la majoria de directors es poden considerar discípuls de Lynch.
El q sí és cert és q per la majoria de públic televisiu, bastant superficial, la primera temporada resulta més comercial i més fàcil de seguir. Quan la gent no entèn alguna cosa o la troba massa rara, prefereix canviar de canal.
Fins aviat!
Lo únic q em falta saber sobre INLAND EMPIRE (crec q el títol es refereix més a un infern interior q al barri californià, apareixi aquest o no, q no ho sé) és saber si la protagonista mora en algun moment del flm. Suposem q sí. Llavors, de la mateixa manera q Lost Highway i Mulholland Dr, INLAND EMPIRE mostra totes les imatges q experimenta la ment de la protagonista després de la seva mort física violenta (sigui per suicidi -com a Mulholland Dr-, sigui per excecució -com a Lost Highway- o per assassinat).
El temps d´una consciència malalta es repetitiu i circular. Quan un toca "fondo" té q enfrontar-se a la Por d´una altra manera. Si no, cau en l´ensimismament. I si un no pot despertar en la dimensió física, també tindrà problemes per fer-ho a l´altra dimensió. Es repeteix mentalment el mateix comportament per apartar l´angoixa q provoca la desorientació. Els protagonistes dels títols esmentats estan morts abans de començar el film. Lo q veiem és el q experimenta la ment del personatge ja mort.
Només em preocupa de INLAND EMPIRE q la qualitat de la imatge pugui ser menys rica per haver filmat en digital. Sense tenir en compte això, el film pot ser un gran i gratificant festival Lynch per tots nosaltres: conté tots els elements q ens han fet enganxar a ell.
P.S. Inquietant q en Lynch hagi inclòs a INLAND EMPIRE els tres conills de la seva sèrie "Rabbits".
""(sigui per suicidi -com a Mulholland Dr-, sigui per excecució -com a Lost Highway- o per assassinat).""
Comor??
A Mudholland no hi ha cap suicidi fins al final, la trama del film en si es un somni anterior, en el que l'atormentada protagonista crea una realitat paralela. I a Lost Highway trobem una fuga psicogènica de manual ( o sigui un desdoblament de personalitat esquizofrènic ).
Tot i que la gràcia de els films de Lynch es que cada escú hi pot trobar la seva pròpia interpretació...