La lluita caïnita i absurda que mantenen l'universitat i el mon de les empreses privades, com a mínim en el meu sector professional, és la major lacra que ha de suportar l'arqueologia científica.

De que serveix una carrera de 5 anys plena de divagacions teòriques i filosòfiques que no et servirán per enfrontar-te a promotors desquiciats, excavadores, sous de merda, bronques o situacions delirants i surrealistes?

Se suposa que si tots ens dediquem a investigar el passat hauriem de remar en la mateixa direcció no? La lluita no ha de ser entre empreses públiques i privades sino entre la ciencia i els seus enemics: especuladors inmobiliaris, metafísics/religiosos, revisionistes del passat...

Peró no clar, se suposa que els que ens dediquem a les excavacions d'urgència som uns entregats al capital i els culpables de la privatització de la cultura; mentre que al mon privat les universitats es veuen com sectes dogmàtiques sotmeses al vassallatge ideològic.

I jo que estic en mig vaig rebent per totes bandes!

Hi ha dies que enviaria l'arqueologia a la merda i començaria una altre carrera de nou, en un medi laboral en el que no existissin els promotors, les jornades eternes a sol i pic, els museus...

Agggh