A menys d'una setmana de l'estrena mundial de l'esperada adaptació del "Codi da Vinci" a la gran pantalla em ve al cap l'etern debat sobre la figura del seu autor.

Des d'una postura estrictament científica, d'historiador professional i arqueòleg seriós hauria d'adoptar la hieràtica postura crítica infravalorant la obra ja que les proves que aporta no son en absolut contrastables per fonamentar cap de les seves argumentacions. Hauria d'aixecar la mirada per sobre dels simples mortals i dir: mireu que pallassos, es creuen el primer flipat que passa per davant.

Però jo no crec que Brown vulgui fer ciència, sinó aportar elements interessants per a la interpretació iconogràfica de les obres del renaixement, així com plantejar alguns dubtes seriosos sobre els discurs de l’església, especialment sobre el paper de la dona dins la ideologia del catolicisme replantejant un dels possibles orígens del patriarcat a occident.

Des d'un punt de vista literari, es obvi que no ens trobem davant una obra mestra de la literatura, però l'agilitat amb la qual es llegeix segur que ha enganxat a més d'un a l’hàbit de llegir que no es creia capaç d'abordar un llibre tan gruixut.

A més si l’església es cabreja d'una forma tant desmesurada, es que potser no van tant errades les teories de la obra no? Ja duien que "quien se pica ajos come"

Podeu veure traliers de la peli akí!