Un any més el 1r de maig, dia internacional del treball, recorda els incidents de la vaga general de Haymarket Riot (Chicago, USA) el 1886, quan es demanava una jornada laboral de 8h.

I de passada podem evidenciar que, tot i el mileurisme, la precarietat laboral, les ETT's, el desorbitat preu de la vivenda o els contractes inestables, la classe obrera europea ens podem considerar els més afortunats de tot el planeta: Tenim un fort estat del benestar (tot i els intents reiterats de privatització neolliberal), tenim sindicats, convenis, no hi ha explotació infantil, ni miseria, gaudim d'un atur força baix...

La globalització ha translladat la cara més dura de l'explotació laboral al tercer mon, convertint el proletariat occidental en una anestesiada massa individualista més pendent de satisfer el seu consum personal que dels problemes de la producció col·lectiva.

Però està la classe treballadora adormida? Hem deixat de defensar els nostres drets? Serem capaços de planta cara als qui vulguin retallar drets i prestacions al benestar com ha passat a França?