Salvador Dalí, Pau Sisa, Albert Pla, Adrià Puntí, tots ells han estat estandarts de la tradició surrealista catalana, també coneguda com "Els boletaires". Els seus deliris imprevisibles s'han sabut sobreposar a qualsevol espurna de raò, donant com a fruit les seves impresionants obres artístiques.

Doncs bé, de tota aquesta tradiciò ha nascut una criatura que condensa tota aquesta llarga heréncia d'estirabots i forassenyaments: Pasqual Maragall.

Com si d'un film de David Lynch es tractés, el govern de la Generalitat, que per altra banda compta amb tot el meu suport ideològic, navega en els designis capriciosos de la volutat d'aquest esser que entre altres coses decideix canviar el Govern un bon dia a les 19:00h sense consultar ni al seu propi partit i comunicant abants a TV3 els cessaments que als propis afectats, esntre moltes altres perles.

Diuen les males llengües que la militancia socialista ja esmola la guillotina per que aquesta sobredosi de dadaïsme els comença a fartar, el que seria una veritable llàstima ja que la política perdria a un veritable geni, les obres del qual no son comprensibles a vulgars essers humans com nosaltres