Llegeixo perplex a l'excel·lent blog "Contes D'Storyville" una fulminant crítica al col·lectiu homosexual, basada en el fet que Barcelona sigui la seu dels "EuroGames" (Olimpíades Gais) i en el meu fracassat "Concurs d'Acudits sobre Heteros", que no puc deixar passar l'oportunitat per replicar.

Que existeixin locals o events dedicats a persones homosexuals és tan normal com que es facin concerts de Música Heavie o Trobades d'amics de la Cacatua: simplement un grup de persones amb gustos similars es reuneixen per compartir les seves aficions comuns.I PUNT. Si no t'agrada no hi vagis.

Us asseguro que hi ha Punks i Heavies infinitament més tancats a guetos que cap gai o lesbiana que hagi conegut.mai. Anar a un concert Reaggue ¿significa estar tancat en una secta Rastafari o odiar a la gent que no porta el cabell com Bob Marley? No oi?

Una altre cosa és aquella gent que tan sols és homosexual quan creua el llindar d'un local d'ambient i després torna a la seva familia-tapadera com si res. O els que creuen que la visibilitat acaba a les portes d'Arena i que no cal lluitar ni manifestar-se per res.

Tampoc entraré a valorar els continguts concrets de la "cultura gai" en si: pot ser que sigui frívola i excessivament hedonista però crec que això tan sols n'és la faceta més comercial. No tot és Mònica Naranjo! Existeix Bowie, Placebo, Hole, New York Dolls, Blondie, Morrissey i una infinitat de grups i locals índies o alternatius per tots els gustos.

És tan provocadorament fàcil criticar l'ambient quan mai ningú t'ha insultat, apallissat o mirat malament per anar de la ma amb qui no toca...

Jo puc estar en desacord amb molts aspectes concrets del nostre col·lectiu, però mai admetré una crítica des de la comoditat heterosexual, ho sento!