L'any 1995 un grup de directors danesos varen decidir rebelar-se contra la sobredosis de irrealitat,individualisme, efectes especials i històres naïf amb la que ens inunda el cinema americà, redactant un manifest revolucionari: el "Dogma'95".

En aquell mític text es posaven les bases per a un moviment avantguardista: segons ells el cinema és un art col·lectiu i el director no és un artista, aquest s'ha de limitar a copsar la realitat tal com és, per tant quedava prohibit utilitzar qualsevol element extern o irreal: trípodes, muntantges, efectes especials, bandes sonores, maquillatge o iluminació artificial, així com els flashbachs o els salts espai-temporals.

Es tractava de reflexar la realitat entesa com a concepte transgressor: desenmascarar la hipocresia burgesa que ens ha fet creure en un món on tot té un final "Disney", on el princep coneix a la princesa i menjen perdius i anissos. Doncs no! La vida quotidiana és molt més inclement i despietada que els contes de fades com ho veren reflexar les següents obres d'art:

DOGMA 1 "Celebración" (T.Vitenberg):
Tracta sobre la hipocresia i la crueltat disimulada dins les relacions familiars a l'alta alcurnia danesa al llarg d'un tens sopar d'aniversari en el que s'aniràn trencant els tabús sota els que s'amaguen els foscs secrets entre pares i germans.
.
DOGMA 2 "Los Idiotas" (Lars von Trier)
Un grup de persones decideix fer-se passar per retrassats mentals per comprovar la reacció i la insensibilitat de qui els envolta davant situacions cada cop més compromeses fins arribar a la brutalitat total, vorejant així ells mateixos la veritable bogeria i fent-nos plantejar qui és realment el racional.

Us les recomano! A que esteu esperant per baixar-les del E-mule?