MORRISSEY & PLACEBO
Ho han tornat a fer. Els Deus de la música moderna s'han tornat a conjurar per treure al mercat dues obres d'art absolutament sublims alhora.
El Planeta terra ha aturat la seva rotació momentàniament davant l'alineament inesperat d'aquestes estrelles, els habitants del Planeta Blau han tallat la seva respiració durant segons al observar perplexes l'inesperat fenòmen: Morrissey i Plecebo han públicat per fi els seus esperats i mundialment aclamats nous treballs.
Per una banda Placebo amb "MEDS" es confirma com l'avanguarda musical del glamour alternatiu, amb el disc més perfecte de la seva carrera que conjuga la desgarradora veu atormentada de Brian Molko i les guitarres distorsionades amb nous i provocadors efectes sonors. Aps! Inclou el moment més gai de la història del rock: un duet amb Michael Stipe de REM a la balada "Broken Promises".Es pot dir que han superat de carrer "Sleeping with gosts" i han equilibrat l'experimentació de "Black Marquet Music" amb la qualitat lírica de "Without you I'm nothing".
Per altre abnda l'ex-lider dels Smiths, i un dels compositors anglesos més influents a la música actual, s'ha translladat a Roma per grabar amb Toni Visconti ( productor del mateix David Bowie!!!) la seva nova provocació musical: "Ringleader of the Tormentors", que encara estic acabant de digerir, ja que no es va filtrar al Soulseek fins ahir, però us puc assegurar que és el millor que he sentit del cantant de Manchester: lletres completament originals, devastació glamurosa, egolatria sublim, una veu més treballada que mai, unes guitarres melancóliques... En fi, és ELL! I ha tornat per menjar-se amb patates el devastat panorama musical.
Us deixo amb algunes de les darreres ocurréncies de Morrissey:
- Pop Idol és pitjor que el terrorisme
- La música és com una droga, però no hi ha centres de rehabilitació
- Mai faré una cosa tan vulgar com divertir-me
- L’americanització d’Anglaterra és una enfermetat terminal. Crec que Anglaterra hauria d’esser anglesa i els Americans haurien d’anar a robar al seu propi país.
- El cabell llarg és una ofensa tan gran que hauría d’estar castigada amb la pena de mort.
- No puc estar sempre equivocat, és estadísticament impossible.
- El passat és un lloc extrany
