"La vida secreta de las Palabras", gran triomfadora als Goya d'enguany, ens va mostrar com existeixen unes guerres que tot i ser-nos molt properes han caigut en l'oblit col·lectiu, essent presoneres de l’inconscient de qui les va patir i convertint-se en una veu que susurra secretament uns horrors que amenacen en repetir-se si no els tenim presents.

A Bosnia es varen cometre molts crims horribles i matances imperdonables a les portes del Segle XXI i al replà del cor d'Europa, però, a diferència del que ens han fet creure els mitjans, no varen ser tots comesos per el mateix bàndol.

Que ocultava Slodovan Milosevick sobre el seu fosc passat? Quins crims tan horribles sabia sobre el paper de la OTAN, Alemanya i EUA?

Mai ho sabrem, com tampoc podrem ja conèixer la condemna de la Justícia sobre aquest assassí; ara ja tan sols l’Historia s’encarregarà de dictar veredicte.

No dic que hagi estat un assassinat, no en tinc proves i jo soc un científic; un materialista, però no em negareu el dret de plantejar una lleugera ombra de sospita sobre tot plegat