Safo de Lesbos: entre el mite i la manipulació heterosexista.

Al segle VII abans de Crist va viure a la illa grega de Lesbos aquesta magnífica poetessa que va donar nom a la homosexualitat femenina, ja que ella és el primer testimoni escrit de la història de la humanitat d'un amor entre dones. Un veritable mite vivent.

És també el símbol d'una civilització en la que les dones tenien una gran presència al mon cultural i públic; un món on la homofòbia no existia. Com ja he explicat anteriorment no és fins a la instauració de l'esglesia cristiana que les pràctiques homosexuals passaran a estar perseguides socialment.

I és precisament durant el cristianisme quant s'intenta esborrar qualsevol dubte sobre la sexualitat de l'escriptora, creant una falsa llegenda, repetida fins a la sacietat al art medieval i modern, de que ella s'havia suïcidat per l'amor no correspost al mariner Faón, quan avui sabem que aquest era en realitat una dona.

L'heterosexisme és utilitzat per esborrar del passat a una part de la societat que no interessa que se sàpiga que existeix. No es tracta d'un odi directe sinó simplement del silenci com a arma.

La història l'escriuen els vencedors, en aquest cas el cristianisme que va imposar la seva ideologia sectària el S.IV, i és la missió dels historiadors del futur recuperar la veu dels qui, com Safo de Lesbos, varen pertànyer a un passat que a molts els agradaria esborrar.

""I somrius seductora.
Si, això aterreix el meu cor dintre del pit,
doncs tan aviat et miro un instant,
com ja m'és impossible dir una paraula;
de seguida, un foc subtil irromp
sota la meva pell,
no veig amb els meus ulls,
retronen les meves oïdes,
se m'espargeix la suor,
un calfred em captura tota,
estic més pàl·lida que l'herba
i em sembla que falta poc per a morir.
Però tot cal suportar-ho.""

Safo de Lesbos

servido por glamboy69 2 comentarios compártelo