Per a qué serveixen les Manifestacions?
Ahir milers de persones varen sortir als carrers sota el lema "Som una nació", fa uns mesos el PP va concentrar també als seus militants però per demanar just el contrari: Espanya UNA i que l'estatut ens el pintem al oli.
Més enllà d'entrar en absurdes guerres de xifres per veure qui té més aforament darrere les pancartes, caldria que ens preguntéssim si serveix de res aquest tipus d'actes col·lectius, sigui quin sigui el seu signe polític, a part de per passar una bona estona cridant consignes, saltant i insultant als nostres adversaris polítics.
Una de les protagonistes de l'obra mestra de Milán Kundera "La insuportable lleugeresa del ésser", té un pànic horrible a les manifestacions, que les percep com una anul·lació de la seva individualitat davant un col·lectiu que l’absorbeix i la converteix en una gota d'aigua més en un oceà de consignes repetides a uníson.
Jo he de reconèixer que durant l'Aznarato em vaig convertir en un addicte a les concentracions polítiques, però que després de reunir dos milions de persones contra la guerra a Barcelona i veure al matí següent el govern no havia dimitit en plé, vaig caure en una desconfiança nihilista: realment NO serveixen per a res...
Però va arribar el 13M i allí estava jo amb les meves amigues fent una cassolada davant la solitària seu del PP a Hospitalet i 24 hores després ja havíem aconseguit al 100% tot allò per al que havíem estat cridant durant vuit anys. Una coincidència?
Es evident que una manifestació no pot canviar mai una decisió parlamentaria, ja que les persones que es queden a casa, que sempre son la immensa majoria, també tenen dret a opinar, però el que és indubtable és la injecció de moral que aporta a les bases de partits que, com el Pp, es troben condemnats al ostracisme de l'oposició o el toc d'atenció que pot donar a aquells representants polítics que sovint obliden que democràcia vol dir, en grec antic, el poder del poble... tot i que deu ser en un grec mooolt antic...

Entreri dijo
ma mare va al gimnàs tres dies a la setmana i, en tornar, sempre diu "no sé per què hi vaig, cada dia em veig més grossa". i jo li responc "doncs imagina si no hi anares". valen d'alguna cosa? no podem saber-ho. sabem el que passa després de les manifestacions. podem saber el que passaria si no es feren? no, és història-ficció.
20 Febrero 2006 | 12:24 PM