Un altre any arriba la data inventada per les multinacionals per treuren's diners amb l'absurda excusa que per a demostrar que realment estimem la nostra parella cal materialitzar els nostres sentiments amb un objecte.

No, l'amor va molt més enllà d'aquestes absurdes convencions capitalistes, és la droga que genera el nostre cervell i que desperta unes ànsies per viure brutals, l'antítesi a la por a morir, o Thanatos, com diria Freud. Una invisible injecció d'optimisme que fa encaixar, de sobte, totes les peces del irresoluble trencaclosques de la grisa quotidianeïtat que ens envolta.

Una energia que, paradoxalment, a mí m'ha omplert d'una inesperada tranquilitat que ha fet del meu univers d'estressants activitats un tranquil esdevenir del temps sense cap preocupació trascendent; una injecció de lleugeresa moral, com deia Madonna "Noting really matters, love is all we need".

Però en un dia com avui tampoc puc oblidar a totes les persones que mai podran experssar els seus desitjos més foscos a la persona que estimen per que la homosexualitat encara és ilegal i fins i tot condemnada amb la mort a més de 70 països. A tots aquells/es que ofegen els seus sentiments darrere de fugisses mirades sabent que mai podran ser correspostos; als qui s'estimen en la distància; als que ho arrisquen tot en una relació impossible; a les que son maltractades per la violència doméstica; als qui desitjen més que rés abandonar la maleïda virginitat d'una punyetera vegada esperant aquell princep blau que no acaba mai d'arribar...

PD: Aquest post està dedicat, com no podia ser d'una altre forma, al meu al·lot mallorqí... UNA BESADA MOLT GRAN! Tot i que jo no celebro StValentí per res... jaja