Estic atrapat en un mar de dubtes davant la futura regulació de la prostitució que preparen els Governs central i autonòmic.

Des d'una postura purament feminista, el que caldria és demanar l'abolició d’aquesta pràctica, ja que no es tracta de res més que l'explotació del gènere femení per part del patriarcat, convertint a la dona en una mercaderia i al sexe en una plusvalua; tenint en compte també, la situació de marginació social i econòmica de les persones que la practiquen, generalment de forma forçada per xarxes de proxenetisme de nivell nacional o internacional. La legalització sería com una benedicció a aquesta injusticia social.

Però per altre banda la meva vena materialista em diu que és una utopia pensar en l'abolició real d'aquesta pràctica tant arrelada a la història i a totes les cultures i societats i que, per tant, la no regulació tan sols servirà per amagar hipòcritament a les prostitutes, que seguiran estant marginades de la seguretat social, sense cap tipus de control sanitari ni protecció legal.

Per posar fi a la prostitució crec abans s’hauria d'acabar amb les desigualtats econòmiques que porten a les persones a dur-la a terme i que mentre això no sigui una realitat tangible, cal legislar-la com una professió més sotmetent-la a un estricte control per part del estat per evitar cap tipus d'explotació econòmica per part de tercers o bé la preséncia de condicions antihigièniques.

Per molt que ens repugni aquest tipus d'explotació sexual i no li desitgem mai a ningú, cal que, mentre caminem cap al horitzó abolicionista, deixem d'amagar el cap sota l'ala i donem la millor dignitat possible a aquest col·lectiu, acabant amb les mafies que mouen dos bilions d'euros anuals al nostre estat.