Felipe Gonzalez vs Zapatero

.
.
.
.
.
De tots els presidents del govern que ha tingut l'estat espanyol, sincerament crec que Zapatero n'ha estat un dels millors; tan sols comparable amb Largo Caballero, tornant-me lleugerament la confiança amb la socialdemocràcia espanyola que l'anterior cap d'estat del PSOE m'havia dinamitat.

La comparació entre ambdós líders polítics resulta certament curiosa, ja que paradoxalment, tot i ser del mateix partit han adoptat aliances, polítiques i actituds absolutament oposades en molts camps:

- Compliment de promeses electorals: Felipe va basar la seva campanya electoral en una oposició a l'ingrés a la OTAN, al que finalment hi va donar suport. Zapatero va liderar, tot i que en un discret segon pla, les mobilitzacions contra la guerra al Iraq i va tardar menys de 24 hores en ordenar la retirada de les tropes.

- Aliances parlamentaries: González va marginar a IU, preferint sempre als nacionalistes de dretes com a suport quan li va faltar vots per a la investidura o els pressupostos. ZP ha escollit de forma preferent (fins a la punyalada de Mas) a ERC, ICV i IU.

- Política Internacional: "Prefereixo morir assassinat al metro de New York que a un hospital de la URSS", aquesta cita resumeix perfectament la mentalitat seguidista del Imperi per part de la administració felipista. No cal dir que l'actual inquilí de la Moncloa no estaria entre les íntimes amistats de Bush precisament.

- Política Interior: Innombrables casos de corrupció, servei militar obligatori i repressió als insubmisos, atur o desacceleració econòmica eren els titulars que acompanyaven FG a diari. El president lleonès ha aprovat el matrimoni homosexual, ha tornat les papers de Salamanca, ha aprovat el nou estatut català, ha derogat el PHN...

- Terrorisme i militarisme: González es va acollonir davant el 23F i va cedir la LOAPA als militars i davant ETA va seguir desenvolupant el terrorisme d'estat. Zapatero ha posat als generals al seu lloc i està a punt d'arribar a la fi de la banda assassina basca mitjançant el diàleg.

Vaja, més diferents impossible! Es per això que quant la Vanguardia publica enquestes desfavorables per al PSOE encarregades al Institut Noxa dirigit per Julián Santamaría, íntim de Felpie, s'han d'interpretar com silencioses amenaces des de l'ombra de qui, temps ençà, va fer el possible per apartar al socialisme de l'esquerra, obligant fins i tot, al PSOE a renunciar a contracor al marxisme.

Aps! I les llengües més viperines de la caverna no es cansen de difondre el rumor que l'ànima felipista del Psoe podria donar un auto-cop d'estat substituïnt ZP per Solana... Confonen els seus desitjos amb la realitat?

servido por glamboy69 7 comentarios compártelo