Un dels sentiments més propis de la naturalesa humana arreu del mon i al llarg de la història és la por a la fi del Mon.
Totes les religions o creences tenen relats comuns sobre com interpreten ells que serà la fi de la vida humana (ja sigui l'Armaguedon o el Ragnarok) , que utilitzen com a instrument bàsic per a produir por i amenaçar a aquells díscols que s'atreveixin a qüestionar la doctrina ideològica en qüestió.
Moltes vegades s'ha predit la fi del mon amb data i hora (els Testimonis de Jehovà ho fan sovint) i la veritat es que no han tingut gaire èxit... de moment.
Aquells profetes que prediquen la fi del mon, d'Espanya, de la cultura catalana o la tercera Guerra Mundial, tan sols volen utilitzar el sentiment de la por com a arma política, presentant-se ells com la única solució davant el caos: vaja com un bomber piròman.
No es estrany que la majoria de representacions artístiques sobre l'apocalipsis es trobin al art romànic, es a dir, produïts a la fosca alta edat mitjana a la que s'havia de convertir al cristianisme a la immensament pagana població peninsular. Curiosament també en un context de guerra entre dos mons antagònics (Cristianisme vs Islam) en que la fe era un instrument per aconseguir noves terres, la veritable font de riquesa al feudalisme medieval.
Quina casualitat! Precisament ara tornen a sonar les trompetes milenaristes, just quan se'ns torna a presentar l'etern conflicte polític del mon islàmic i un cop més, els interessos polítics i econòmics subjacents promouen el sentiment de la por i la imatge del Apocalipsis en forma de terrorisme postmodern.
No sé quanta gent he sentit ja absolutament espantades davant l'absurd incident de les caricatures de Mahoma... Ni anem a una Tercera Guerra Mundial, ni es trenca Espanya, ni s'acaba la cultura catalana. L'únic apocalipsis és el que existeix a la ment dels que el fomenten i que tan sols pensen amb els rédits que en treuran!
un exemple de infraestructures i superestructures, no? ;)
El Ragnarook o el Gotterdammerung, es diferencien del Armagedon en un punt interesant. Mentres que el judici final suposa la destrucció de tot i la comdemna eterna als inferns, el fi del món nordic suposa la mort dels deus, pero no dels humans que continuen vivint en un mon nou. No hi ha castic per la humanitat. A menys de que hom pensi que la mortalitat es un "castic"(Concepte que no apareix en el horitzó pagá, essent esencialment religions vitalistes).
Per el demes, d'acord amb gairebe tot, execpte en el punt de mira históric, si ens allunyem veurem com la cultura catalana despareix i europa es engollida per les aigues. Obviament hem de mirar desde 10.000 anys endevant..XD
PD: tambe mentar els individuus, pocs i extranys com jo, que realment estant esperant algun tipus de armagueddon i que dipositen esperances en la fi del món..que es aborrit de collons.
Cuando hablamos del fin del mundo, nos referimos al fin de la especie, al fin de todo ser vivo, al fin del planeta, al fin del universo, no sigo escalando porque ya no sé que puede haber que esté formado por millones de universos.
Para mí el fin del mundo, lo tiene cada uno cuando muere y para ello falta aún mucho tiempo, ¡espero!
Saludos
Gràcies a tots per els vostres comentaris!
Kas: No tenia ni idea del curiós missatge optimista del Ragnarok, un apocalipsi elitista... sona interessant...
Entreri: Efectivament ens trobem davant un exemple clarissim d'estructuralisme marxista de manual d'Althusser!
Imagina: Si, realment la gent no pensa que la seva existéncia com a individu no está lligada a les profecies apocalíptiques colectivistes en absolut, sinó al esdevenir del seu destí particular.