Les dones han estat històricament marginades de la política, ja que una de les conseqüències del patriarcat és la vinculació femenina al àmbit privat. I quant, després de les importants lluites sufragistes han aconseguit una important presència, veiem que l'èxit ha tingut una cara fosca: l’aparició dels "Ens Florero".

M'explico: a diferència de les dones dels dirigents d'esquerres (Sonsoles o Garrigosa) que han sabut mantenir una admirable discreció elegant, o de les polítiques de dretes que s'han guanyat el càrrec per els seus propis medis ( Merkel, Tatcher o la E$PPe), existeixen un grupuscle de "marujas" antifeministes, que parasiten la vida del seu marit, el veritable líder, per aconseguir la notorietat que per elles mateixes mai haurien aconseguit.

Ja va dir en el seu moment la teoria feminista, que el patriarcat es transmet per via materna; doncs bé, els "Ents Florero" hi son per confirmar-ho: les seves declaracions solen ser una apologia constant de la família "tradicional" ( es a dir, de la submissió femenina al mascle ) o això quant no realitzen una sortida de to tant exageradament racista, homòfoba o ultradretana que poden posar en un veritable compromís la carrera del seu consort.

El marit preferiria que tinguessin la boqueta callada i que es limitessin a sortir a les fotos somrient, ja que tenir una dona que pensa i que diu una barbaritat rere altre el distreu dels seus objectius polítics. El cas més exagerat seria el de Hitler que tenia a Eva Braun amagada a casa (on aquesta hi realitzava esbojarrades festes secretes) i tan sols la va deixar aparèixer en públic quan la seva vida estava a punt d'acabar. Eva era tan obedient i submisa que va deixar que Adolf afusellés el marit de la seva germana embarassada sense fer res per impedir-ho.

A continuació veurem dos casos paradigmàtics a la política catalana i espanyola d'"Ens florero"

Ana Botella

La devota esposa de l'ex-lider còsmic va fer la seva entrada oficial a la política a través de la regidoria d'assumptes socials a Madrid, on va dedicar gran part del pressupost públic a redecorar el seu despatx amb valuoses obres d'art situat en un palauet al barri pijo de Salamanca.

També es coneguda la seva faceta intel·lectual com a escriptora de contes infantils on va posar a "la cenicienta" com a exemple de feminitat; tot i que la seva frase filosòfica estrella va ser quant va atacar el matrimoni homosexual comparant-lo amb una pera i una poma.

Ningú pot negar, però, que s'estimi als seus: va organitzar una boda d'estat a la seva filla, i segons apuntava Interviu, subvencionada amb fons públics; va colocar a totes les seves amigues a l'administració Aznar: Ana, Concha, Chus, Esther, Isabel Juana, Lola, María i Teresa, las "nueve magnificas", com se les coneixia a la facultat.

Marta Ferrussola

La catalaníssima ex-primera dama, no es queda enrera ni molt menys. Tot i que Pujol l'havia fet callar en públic més d'un cop aquesta no es mossegava la llengua quan calia per dir barbaritats. Tot i que no ha entrat mai en política pública s'ha dedicat a "presidir" (més aviat anar a posar somrient ) des de l'ombra del President, una empresa semiprivada que explotava a presos (CIRE).

Les seves perles:

- "A vegades, quan anàvem al parc amb els meus fills menuts, em deien: Avui no puc jugar mamà, tots els xiquets son castellans”.

- Desprès de perdre la generalitat en mans de l'esquerra va declarar "M'he sentit com si m'entressin a robar a casa".

- Les seves frases més polèmiques han estat sempre comentaris racistes pujats de to, especialment contra immigrants àrabs, tot i que els seus prejudicis no varen impedir que Ridoune Elourma, un dirigent d'AlQaeda, fos contractat com a xofer personal seu.