Avui he tingut l'excepcional plaer d'assistir a una conferència al MACBA de Gayatri Chakravorty Spivak, una excel·lent escriptora hindú, que des de sempre se l'ha englobat dins el deconstructivisme postcolonial, però que desprès d'escoltar-la jo crec que es pot dir que ens trobem davant d'una excel·lent teòrica Queer, o com a mínim molt postmoderna.

Ha abordat temes molt diversos, que intentaré sintetitzar apuntant les reflexions que he aconseguit desxifrar:

- La identitat és una "espectralització" col·lectiva d'una matèria original, posant com a exemple la relació nacionalisme/llengua o gènere/sexe.

- Les categories gènere, classe social i cultura estan directament interrelacionades unes amb les altres, i s'han de tenir en compte totes sempre, posant com a exemple el paper de la dona als conflictes d'immigració recents a França.

- Ha defensat el relativisme cultural des del punt de vista dels immigrants que idealitzen la metròpoli (Europa) com a paradigma de llibertat, justícia i prosperitat econòmica.

- Ha parlat dels "subalterns" (un concepte molt Queer), o marginats de la història i del Imperi, com les dones immigrants per exemple, als quals cal que arribi la globalització de la informació com a eina de lluita pels seus drets.

- Ha defensat la idea d'articular el socialisme, com a ideologia de classe, amb el feminisme i el postcolonialisme o la deconstrucció.

Tot plegat molt interessant, tot i que he de confessar que el postmodernisme em dona una mica de malfiança ja que el trobo massa teòric, subjectiu i inaplicable, tot i que Spivak ha lligat en tot moment les seves consideracions amb exemples pràctics com la constitució europea.