Manuel Vázquez Montalbán explica a la seva darrera obra póstuma titulada "La Aznaridad", com el nostre ex-lider cósmic va guiar tot el seu mandat al front del Govern estatal en una poesia de Rudyard Kipling anomenada "If", que acontinuació reprodueixo el fragment més interessant (traducció al català de Francesc Parcerisas):

" Si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home"

Aquests versos varen servir al cabdill ultracentrista com a font d'energia inesgotable per gobernar des de la seva aferrisada voluntat obsesiva de situar-se al costat de Bush i de Deu, per tal d'esdevenir un veritable mite històric, enfrontant-se quant calgués a la opiniò popular, al Congrés, al Rei o a qui se li posés per davant.

Però crec que la obra que millor reflexa el pernsament i modus operandi azanarista és, sense lloc a dubte "El Princep" de Maquiavel. Aquest genial autor renaixentista va ser l'encarregat de separar la moral i la política, l'anomenat "relativisme", que Ghoete va expresar amb la frase "Es preferible la injusticia al desordre"

A continuació exposaré l'extraordinària coincidéncia entre frases del autor i exemples polítics concrets:

"La crueltat intel·ligent, pot ser un atribut del bon govern quan el monarca necessita assentar la seva autoritat, a fi d'evitar el mal major del desgovern"

Aquesta frase defineix clarament el caracter polític d'Aznar, especialment els darrers anys: l'odi que llençava la seva mirada era el seu principal actiu electoral, especialment en una época de constants i sanguinaris atemptats d'ETA, que feien atractiu un governant aterrador que fes de la crueltat una virtud.

"Si el príncep és feble, ha de recórrer a l'astúcia millor que a la força i no ser esclau de la seva paraula, sinó de la seva conveniència."

En quant el Partit Popular entra a la Moncloa i requereix del suport de CIU per a la investidura, passa ràpidament del "Pijol enano habla castellano" al Pacte del Majéstic. Relativisme moral i ideológic al 100%.

"I un príncep ha de témer dues coses: en l'interior, que se li revoltin els súbdits; en l'exterior, que li ataquin les potències estrangeres. D'aquestes es, defensarà amb bones armes i bones aliances, i sempre tindrà bones aliances el qual tingui bones armes, així com sempre en l'interior estaran segures les coses quan ho estiguin en l'exterior, tret que no haguessin estat prèviament pertorbades per una conspiració "

Més clar l'aigua, Aznar va intentar una aliança amb qui tenia millors armes, Bush, arriscant-se a emprendre una tortuosa empresa internacional per desviar l'atenció de la política interna (especialment el 11M).
Tot i que realment a qui temia no era a Sadam Hussein, of course, si no a una revolta interna, nacionalista o socialista, que finalment tal com els seus pitjors auguris profetitzaven, va ser el que va acabar amb el seu imperi.

POST SCRIPTUM

El que volia reflexar amb aquest post, que no sé si ha quedat gaire entenedor, és el següent:

1.-La dreta, encara que no ho sembli pensa, reflexiona i llegeix. No hem de subestimar mai l'enemic.

2.-Tan sols coneixent, analitzant i rebatent els seus arguments podrem vencer al feixisme.

3.- Aznar va guiar tot el seu mandat a a partir de dos conceptes prestats de Maquievel i Kipling: La voluntat és superior a la raó i la crueltat és imprescindible per mantindre l'ordre intern i per tant el poder.